Resultats de la cerca

Cega des dels quatre anys, mostrà uns dots notables per a la música El seu pare, secretari de la cort imperial vienesa, rebé ajut econòmic de l’emperadriu Maria Teresa i aconseguí per a la seva filla una completa formació musical, amb mestres com ara A Salieri i LA Koželuh Aviat destacà com a pianista i inicià, a partir del 1783, gires de concerts per Europa Sembla, segons la documentació conservada, que WA Mozart i J Haydn li dedicaren sengles concerts per a piano -KV 456 i en sol M respectivament- i Salieri, un concert per a orgue El 1808 creà a Viena una escola de música A partir del 1789…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 amb l’orquestra del mateix centre Posteriorment, i gràcies a l’obtenció de diverses beques, amplià la seva formació a Europa entre el 1962 i el 1967, al costat de mestres com P Dervaux, N Boulanger, F Ferrara o J Fournet El 1962 fundà l’agrupació de cambra Opus 62, que dirigí fins el 1965 El 1974 debutà a l’Òpera de Viena i inicià una brillant trajectòria en teatres d’òpera i sales de concerts europeus El 1978 fou nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Mèxic, càrrec que exercí durant vint anys Des…

Estudià a les universitats de Friburg, Munic, Yale i Nova York Entre els seus mestres destaquen els compositors W Gurlitt i C Orff Com a director debutà el 1935 a l’Städtisches Theater de Friburg amb l’òpera de H Purcell Dido and Aeneas , i el 1940 fundà el Yale Opera Group a New Haven Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Bolonya 1948-53, i el 1952 fundà la Piccola Accademia Musicale a Florència Fou director dels Clarion Concerts a Nova York a partir del 1956, i director convidat a l’Òpera Reial d’Estocolm en 1972-73 La seva…

Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del…

Des de la infantesa mostrà unes aptituds inusuals per a la música, a la qual es dedicà empès per Marguerite Long A cinc anys fou deixeble de Lazare Lévy i a deu ingressà al Conservatori de París, on tingué com a mestres Yvonne Lefébure i Olivier Messiaen El 1972 participà en els Cursos de Darmstadt, on estudià amb Karlheinz Stockhausen i Iannis Xenakis Fou un dels membres fundadors de l’Ensemble L’Itineraire 1973, amb el qual actuà al Festival Internacional de Música de Barcelona l’any 1984 El 1974 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de París Ha compaginat la…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí…

Estudià amb diversos mestres al seu país i a Romania, i per a ell foren decisius els tres anys 1942-45 en què George Enescu s’encarregà de guiar la seva prometedora carrera Acabada la Segona Guerra Mundial retornà a Polònia, on reuní diversos músics de l’antiga Filharmònica de Varsòvia, amb els quals fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa El 1947 creà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica de Poznan, al capdavant de la qual romangué durant onze anys Entre el 1978 i el 1982 fou director titular i director musical de la Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa Posteriorment freqüentà…

És una varietat de la veu de baríton molt poc freqüent i, per aquesta mateixa raó, molt preuada Les veus anomenades heroiques són, en general, veus grans i robustes, capaces de competir amb orquestres de grans dimensions, amb una resistència poc corrent i de timbre molt brillant Malgrat ser un terme bàsicament adscrit al repertori wagnerià, en papers com Wotan a la Tetralogia , Hans Sachs a Die Meistersinger von Nüremberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' i Telramund a Lohengrin , té una equivalència prou directa amb el terme baríton dramàtic, utilitzat en el repertori d’òpera…

Feia difusió de la boxa a través d’un periodisme especialitzat, i tenia unes característiques físiques i uns continguts molt similars a la revista Boxeo Després d’un breu lapse sense sortir a la venda, se’n reprengué la publicació al juliol del 1926 Juan Vigo fou un dels principals redactors de la primera etapa En la segona etapa fou dirigida per Juan Silvestre, i en foren redactors F Bertran Aumatell, Ramon Larruy, M Maurice Rimel i Federico Torreblanca, entre d’altres, i dibuixants com Albert Mestres, Joan Garcia o José Alloza Informava sobre la crònica pugilística de…

S’hi inclouen R Barce, J Hidalgo, C Halffter, JM Mestres Quadreny, L de Pablo, J Cercós, X Benguerel, M Castillo i C Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili Aquests compositors, llavors molt joves,…