Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
José Manuel García-Margallo y Marfil

José Manuel García-Margallo y Marfil
© Moncloa
Política
Polític castellà.
De família d’alts funcionaris i militars que comandaren accions bèlliques al Marroc, és besnet del general i governador de Melilla Juan García y Margallo, que dirigí les forces espanyoles en la primera guerra del Rif 1893-94, anomenada també guerra de Margallo , contra les cabiles de la zona entorn de l’enclavament Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1965, màster per la Universitat de Harvard 1972 i doctor per la Universitat Miguel Hernández d’Alacant 2002 Especialitzat en dret fiscal, l’any 1968 fou nomenat inspector de finances El 1977 fou elegit per primer cop diputat a les…
Partit Socialista de les Illes Balears
Organització que agrupa els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.
Fins el 1990, que adoptà la denominació actual, rebé el nom de Federació Socialista Balear FSB Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament el maig del 1932, amb 16 agrupacions el 1933 foren 20 i 1139 afiliats 955 de Mallorca, 112 de Menorca i 65 d’Eivissa Celebrà quatre congressos fins el juliol del 1936, i els d’abril-maig del 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes principalment Jaume Garcia i Joan Montserrat i Parets i els caballeristes Antoni Gil i Antoni Ribas El primer president havia estat Llorenç Bisbal…
Julio Anguita González

Julio Anguita González (2014)
Acampada Mérida (CC BY 3.0)
Política
Polític andalús.
Es llicencià en magisteri i també en història a Barcelona Membre del Partido Comunista de España 1972, alcalde de Còrdova 1979-86 i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapçalà la coalició Izquierda Unida Fou també candidat a la presidència de la Junta de Andalucía el 1984 i per IU el 1982 Durant el seu lideratge es mostrà proper a l’ortodòxia comunista i molt belligerant contra el PSOE, i s’oposà al Tractat de Maastricht Aquest discurs li reportà enfrontaments a l’interior de la formació que liderava, els més greus dels quals foren 1997, l’expulsió dels…
Miguel de la Madrid Hurtado
Política
Polític mexicà.
El 1957 obtingué la llicenciatura en dret per la Universidad Autónoma de México UNAM i el 1965 un màster en administració pública a la Universitat de Harvard Treballà posteriorment al Banco Nacional de México i al Banco Nacional de Comercio Exterior i, fins el 1968, exercí la docència a la UNAM Membre del Partido Revolucionario Institucional PRI des del 1963, el 1965 fou nomenat secretari de finances, en el període 1970-72 fou subdirector de Petróleos Mexicanos , i el 1972 retornà al ministeri de finances com a director general del crèdit Secretari del pressupost en la…
José Blanco López

José Blanco López
© La Moncloa
Política
Polític gallec.
Cursà estudis de dret, i el 1978 ingressà al Partido Dos Socialistas de Galicia- PSOE , on ocupà successivament els càrrecs de secretari general de les Joventuts Socialistes de Galícia, membre de l’executiva i secretari general d’aquest partit de Lugo i membre del comitè nacional gallec Home de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero , com a membre del comitè federal del PSOE, l’any 2000 fou elegit secretari d’organització de l’executiva federal, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou nomenat vice-secretari general del partit, del qual fou rellevat el 2012 Des del 2003 fou el…
Joaquín Balaguer Ricardo
Política
Polític dominicà.
Membre del govern dictatorial de Trujillo, fou ministre d’afers estrangers 1954-55, ministre d’ensenyament 1955-57, vicepresident 1957-60 i president 1960 El 1962 hagué de dimitir i s’exilià als EUA, des d’on mantingué contactes amb el seu país Pel novembre d’aquell mateix any es presentà com a candidat a la presidència fou derrotat per Bosch, i el 1966, emparat per la intervenció militar dels EUA, guanyà les eleccions a la presidència, que exercí, amb dues reeleccions, fins el 1978, i féu una política pro nord-americana i autoritària envers l’oposició Aquest any hagué de cedir el poder al…
Reforma Democrática de Cataluña
Partit polític
Associació política fundada el 25 de febrer de 1976 per Manuel Fraga que es donà a conèixer a Barcelona al mes de març; a l’octubre d’aquell any esdevingué partit.
A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la…
Unión Social Hispánica
Partit polític
Associació política ultradretana i espanyolista fundada a Barcelona el primer de juliol de 1933 i dissolta el 30 de març de 1935.
Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix 1934 es…
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…
El Pueblo
Periodisme
Diari matutí en castellà publicat a València entre el 12 de novembre de 1894 i el 29 de març de 1939.
Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes Es distingí sobretot per les seves campanyes antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical El Mercantil Valenciano o dissident En foren redactors i collaboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli Cola, Juli…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina