Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
camagroc

Camagrocs
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de barret bru grisenc, en forma d’embut, de 3 a 6 cm de diàmetre i marge molt ondulat.
La cara inferior, que és d’un bell color taronja, presenta plecs amples, longitudinals, i s’uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color La carn s’asseca fàcilment i desprèn aleshores un perfum intens, de brou de carn Viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és comestible
Mare de Déu del Remei de Gàrzola (Vilanova de Meià)
Art romànic
No es disposa actualment de notícies històriques documentals d’aquest temple, que degué dependre jurisdiccionalment del cenobi de Santa Maria de Meià A mitjan segle XVII, Roig i Jalpí la relaciona amb l’advocació de “ Nuestra Señora del Rosario, en el lugar de Garsola, suffraganea de Argentera ” Actualment és l’església parroquial del lloc de Gàrzola
Xochipilli
Mitologia
Divinitat nàhuatl de les flors; també era coneguda pel nom de Macuilóchitl.
La iconografia conservada el representa com un home de cos roig amb la cara pintada de blanc, negre i blau a la boca i a la barba, amb una corona blanca i faldilla vermella de cargols Hom li atribuïa les malalties venèries, que ell provocava a qui no observava l’abstinència sexual els dies de la festa anyal
Jacint Andreu
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Formà part de la impremta Cormelles abans de tenir-ne de pròpia Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Domènec de Moradell 1674 i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Gelpí
Franz Theodor Csókor
Teatre
Dramaturg austríac.
Visqué exiliat del 1938 al 1946 El seu teatre és clarament expressionista i molt influït per Strindberg, tant en la temàtica com en l’estil D’entre les seves obres cal esmentar Die rote Strasse ‘El carrer roig’, 1918, Gesellschaft der Menschenrechte ‘Societat dels drets humans’, 1926, Besetztes Gebiet ‘Zona ocupada’, 1930 També conreà la poesia i la prosa
flavonoide
Bioquímica
Nom genèric dels composts fenòlics produïts normalment per les plantes, amb un esquelet característic constituït per dos anells de benzè units per una cadena de tres carbonis; l’estructura d’aquesta porció és l’emprada per a la seva classificació.
Els flavonoides i llurs glicòsids corresponents són àmpliament distribuïts en els vacúols vegetals com a pigments hidrosolubles, com és el cas dels antocians , que poden ésser de color blau, roig o porprat les aurones i les calcones , de color groc les flavones i els flavonols i llurs glicòsids, de color groc pàllid o ivori les catequines , les leucoantocianidines i les isoflavones són incolores
ibis

Ibis sagrat o egipci
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels tresquiornítids, de l’ordre dels ciconiformes, que tenen els tarsos llargs, tots quatre dits al mateix pla, amb els anteriors units a la base per una membrana, i el bec llarg, prim i corbat cap avall.
Són gregaris i comuns a les zones càlides i temperades, on habiten a les vores dels llacs, rius i aiguamolls Els més importants són l' ibis sagrat Threskiornis aethiopica , de l’Àfrica oriental, l' ibis ermità Comatibis eremita , del nord d’Àfrica i l’Àsia Menor, i l' ibis blanc Eudocimus albus i l' ibis roig Eudocimus ruber , de l’Amèrica tropical
Schola Cordis Iesu
Secció de l’Apostolat de l’Oració per a la formació.
Fou fundada pel jesuïta Ramon Orlandis entorn de l’any 1925 i instituïda formalment per Cipriano Montserrat Roig l’any 1960 Promou l’esperança en el regnat de Crist al món mitjançant la devoció al Cor de Jesús i dóna gran importància a l’espiritualitat de santa Teresa de Lisieux Els seus membres fundaren collectivament la revista Cristianda l’any 1944
Muschelkalk
Geologia
Segon terme de l’escala estratigràfica del Triàsic germànic comprès entre el Buntsandstein i el Keuper.
A Catalunya es caracteritza per tres trams el Muschelkalk inferior M-1 calcareodolomític, de fàcies marina el Muschelkalk mitjà M-2 o tram roig intermediari, constituït per lutites, anhidrites, guixos i carnioles i el Muschelkalk superior M-3, novament calcareodolomític, margós i marí Cap a la serralada Ibèrica, els Pirineus i les Balears, hom hi distingeix un sol tram carbonàtic
la Vall d’Alba
L’església parroquial de la Vall d’Alba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, situat al sector septentrional i interior de la comarca, estès entre la rambla de la Viuda, a ponent, que el separa de l’Alcalatén, la rambla del Metge o de Cabanes, a llevant (en gran part, límit del terme), el coll de la Bassa, al S (termenal amb Vilafamés), i el puig de Beca (500 m alt.), al N (termenal amb la Serra d’en Galceran).
El terme té dos sectors diferents el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa, forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta amb el mas de la Pelejana Un 74% del territori 3 900 ha és dedicat a conreus de secà, especialment vinya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina