Resultats de la cerca

Vida Estudià amb Bonaventura Pla a l’Escola Municipal de Música i es perfeccionà amb Matthieu Crickboom a l’Acadèmia de la Societat Filharmònica de Barcelona i a Brusselles El 1901 feu la seva primera aparició pública, en un concert organitzat per la Societat Filharmònica de Barcelona A Brusselles debutà com a solista el 1904 i formà part de l’Orquestra Ysaÿe De nou a Barcelona, es dedicà a la tasca pedagògica a l’Acadèmia Marshall i al Conservatori del Liceu Membre del Doble Quintet Granados i del Trio Barcelona, fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de…

Es graduà en dret a la Universitat de Zagreb, carrera que alternà amb els seus estudis a l’Acadèmia de Música de la mateixa ciutat En aquest centre fou deixeble de S Stancic, F Zaun i Z Grgoševic, i el 1936 es graduà en piano, composició i direcció El 1946 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, càrrec que ocupà fins el 1953 Després d’haver dirigit l’Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Irlanda 1953-58, tornà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, aquesta vegada fins el 1969 Realitzà diverses gires europees i pels EUA, però centrà la seva carrera a Croàcia…

L’any 1967 acabà els estudis a l’Acadèmia de Música de Cracòvia i començà a treballar com a assistent de W Rowicki en l’Orquestra Filharmònica de Varsòvia Després d’estudiar amb N Boulanger a París 1967-68, el 1969 es graduà en composició a l’Acadèmia de Música de Cracòvia un cop finalitzats els cursos amb K Penderecki Seguí la seva formació a Tanglewood amb S Skrowaczewski i S Ozawa, i del 1974 al 1977 fou director artístic i principal de la Filharmònica de Pomerània de Bydgoszcz A continuació dirigí la Simfònica de la Ràdio de Cracòvia 1977-83, la Simfònica de la…

Fou alumne de Karl Wolleitner piano i d’Alois Forer orgue a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor 1972-98 Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra 1955, Innsbruck 1958 i Viena 1963 i 1965 donaren ressonància internacional a les seves interpretacions L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena 1963-2010, que…

Es diplomà al Conservatori de Bratislava el 1950 i es perfeccionà a Praga i Weimar L’any 1962 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música de Bratislava, ciutat on fixà la seva residència Ha efectuat gires com a solista per Europa, el Japó, Corea i els Estats Units, i ha aparegut en concerts dirigits per Karel Ancerl, Antal Doráti, Gennadij Roždestvenskij, Kurt Masur i Václav Neumann, entre altres prestigiosos directors Ha estat membre del jurat en alguns concursos d’interpretació d’orgue a Leipzig, Chartres, Nuremberg i Budapest, i ha enregistrat nombroses obres de JS Bach i…

Vida Estudià piano amb Esperança Forés, deixebla de Joaquim Malats, musicologia amb Miquel Querol i història amb Josep Maria Llorens Aquest darrer ha actuat com a tutor en tota la seva carrera professional Entre els catorze i els trenta-dos anys actuà com a organista en diverses esglésies i a partir dels disset inicià la seva trajectòria com a pedagog, que no ha interromput mai L’any 1980 fundà l’Acadèmia de Música Pau Casals -més tard, Acadèmia Ticià Riera-, centre que dirigí fins el 1993 Fou becat pel Ministeri d’Afers Estrangers i pel de Cultura per a realitzar…

Estudià ciències i farmàcia a Barcelona i completà la seva formació a Alemanya i Àustria Fou catedràtic de química orgànica a Salamanca 1922 i Sevilla 1925-34 a la Universitat Autònoma de Barcelona ocupà la càtedra de química tècnica 1934-41 i, a la Universitat de Barcelona, la de química orgànica 1941-65 Fou director de l’Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, on formà l’anomenada Escola de Barcelona d’investigadors de química orgànica Fou acadèmic de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 1963, i president de la Reial Acadèmia…

Estudià amb Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid ho féu amb Juan de Mena i —l’arquitectura— amb Gilabert Fou acadèmic de mèrit Obtingué el càrrec de director d’escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Carlos de Nueva España, on arribà el 1791, portant-hi nombrosos buidats de l’estatuària clàssica Contribuí poderosament a la implantació de l’art neoclàssic a Mèxic, principalment a través de les seves obres, malgrat que també formà deixebles avantatjats La seva estàtua eqüestre de Carles IV , de dimensions colossals i fosa en bronze…

Eclesiàstic, fou professor d’hebreu i de grec des del 1884 i prefecte d’estudis 1905-17 del Seminari de Barcelona, sobre el qual recopilà dades per a la seva història Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona El seminario de Montalegre 1593-1772,  1908 Publicà, entre altres estudis, la tesi doctoral sobre la declinació llatina 1884, el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona sobre la profecia de Jeremies Antología sobre la profecía de Jeremías,  1899 i, també a l’Acadèmia, una versió catalana medieval del Llibre dels…

Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1879 i, després, del Centre Excursionista de Catalunya, féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia L’any 1911 fou nomenat president de la Secció d’Arqueologia i Història i el 1925 li fou concedida la Medalla d’Or de l’entitat Dirigí 1892-1917 la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès 1903 i de l’Acadèmia de Bones…