Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Barbara Lally Pentland
Música
Compositora canadenca.
Inicià els estudis musicals a Winnipeg i en 1929-30 estudià composició a París Entre el 1936 i el 1938 continuà la seva formació a la Juilliard School de Nova York Durant els seus anys de joventut estigué influïda per l’estil romàntic tardà francès, especialment per C Franck i V d’Indy Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el seu estil fou, en canvi, clarament deutor del neoclassicisme El 1942 s’establí a Toronto, on s’integrà als cercles musicals d’avantguarda La seva primera obra dodecatònica és l' Octet per a vent 1948 El 1943 començà a impartir classes al Conservatori de Toronto i entre…
Baldassare Ferri
Música
Castrat italià.
Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia Viatjà per diversos països d’Europa i visità…
Ethel Mary Smyth
Música
Compositora anglesa.
Estudià música a Leipzig i Berlín Fou amiga de J Brahms i C Schumann La peça que la donà a conèixer i la primera que li proporcionà fama fou la Missa en re , estrenada el 1893 i revisada el 1925 Escriví sis òperes, de les quals The Wreckers 1904 és considerada la seva obra mestra i una de les tres o quatre òperes angleses més notables Fou molt activa dins del moviment feminista i sufragista i reclamà els drets de les dones dins el món musical Escriví la March of the Women 1911 i les seves idees respecte al paper de la dona queden reflectides en As Time Went On 1935 Després de la…
polarímetre

Esquema bàsic d’un polarímetre
© Fototeca.cat
Física
Química
Instrument per a mesurar la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu.
Consta fonamentalment d’una font lluminosa que emet radiació monocromàtica, generalment una làmpada de vapor de sodi, un polaritzador, constituït per un prisma de Nicol o un polaroide, el qual transforma la llum ordinària en polaritzada, un tub situat en la direcció de propagació de la radiació, el qual conté la mostra, i un analitzador, constituït generalment per un altre prisma de Nicol El funcionament d’un polarímetre simple és el següent quan el tub per a la mostra és buit, es transmet un màxim de llum a través de l’analitzador quan aquest és alineat amb el polaritzador En collocar en el…
termoregulació
Zoologia
Capacitat d’un ésser viu de mantenir la temperatura interna dins uns límits de màxima i de mínima entre els quals tenen lloc els processos vitals.
No tots els animals es comporten igualment davant variacions de temperatura Mentre que els ocells i els mamífers mantenen constant la temperatura interna són homeoterms, els altres animals tenen la temperatura interna igual a l’ambiental són peciloterms Els animals homeoterms tenen desenvolupats una sèrie de mecanismes per a mantenir constant la temperatura davant el fred i la calor En disminuir la temperatura, augmenten la vasoconstricció de la pell, amb la qual cosa es redueix el refredament corporal, disminueix la quantitat d’aigua a la sang, cosa que provoca una disminució de la…
sinusitis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica dels sins de la cara.
La sinusitis aguda és deguda a infeccions bacterianes que apareixen quan es dificulta el drenatge de la mucosa nasal, ingurgitada i hipertrofiada per una rinitis allèrgica o per una rinitis vírica més rarament és deguda a una sepsi dental o a una fractura del maxillar a causa d’una extracció dentària Clínicament es manifesta per dolor i hipersensibilitat local, mal de cap i febre El tractament consisteix en analgèsics i antibiòtics i en el drenatge adequat del nas, és a dir, el tractament de la rinitis associada Les complicacions de la sinusitis són rares, però molt greus osteomielitis,…
la Pobla Tornesa
la Pobla Tornesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes (puig Bartolo, 729 m alt.), de la Maigmudella (547 m) i del Gaidó (481 m) fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’W, el vessant oriental de la Balaguera (499 m), on hi ha les restes d’un poblat ibèric.
És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu , que aflueix per l’esquerra juntament amb la de Cabanes a la rambla de la Viuda El sector forestal té unes 700 ha de pinedes L’agricultura és bàsicament de secà, amb 920 ha de cereals, garrofers, vinya i ametllers només hi ha 15 ha d’horta Part important de la població activa ha hagut de recórrer a l’emigració temporera o al treball industrial a d’altres centres de la comarca, fins que darrerament s’han installat diverses indústries taulells El poble 710 h agl 2006, poblatins o poblaïns 298 m alt és a…
la Mata de Morella
Municipi
Municipi dels Ports, al límit amb Aragó (del qual el separa el riu de la Cuba), a la conca baixa de la rambla de Cantavella.
El terme és muntanyós tossal de la Mata, 1 101 m alt tossal de Sant Pere, a ponent de la serra del Bovalar, i en una gran part cobert d’alzines i de garriga El secà ocupa una superfície de 400 ha 25% de la totalitat del terme, i és destinat principalment a cereals El regadiu es limita a 12 ha La població activa es dedica en una gran part a l’agricultura Hi ha diverses granges La vila 162 h 2006, maters 826 m alt és a l’esquerra de la rambla de Cantavella, poc després de la confluència amb el riu de la Cuba L’església parroquial la Mare de Déu de les Neus és de mitjan s XIX Hi ha diversos…
Navarrés
Navarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés
(que ha donat nom a la Canal de Navarrés
), entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta.
És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de la població activa treballa a la indústria La vila 2 768 h 2006 316 m alt és al fons de la canal L…
Palau de Cerdanya
Palau de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Baga, al límit amb la Baixa Cerdanya, estès des del pla de Salines (2 205 m alt), el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, a la serralada que separa la Cerdanya de la vall de Ribes (Ripollès), fins a la vall de la Llavanera.
El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola Els sectors més alts del terme per sota els 2 000 m alt són boscats bosc de Palau Hi ha 300 ha conreades, 263 de les quals són de prats i farratge El bestiar boví és important 280 caps Altres conreus són els cereals 57 ha i les hortalisses 2 ha Part important de la població activa treballa a Osseja El poble 1 246 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al sector més pla del terme, a la dreta de la Llavanera, 1…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina