Resultats de la cerca

El 1389 es manifestà oposat a la privança que a la cort de Joan I tenien Carrossa de Vilaragut i els seus amics El 1392 acompanyà el futur rei Martí l’Humà en la seva expedició de recobrament de Sicília El 1396 fou conestable d’Aragó pel rei Martí Havent restat a Sicília, en fou fet almirall pel rei Martí el Jove 1398, que li donà també 1407 les baronies de Sortino, Alcamo, Calatafimi, Sclafani, Mussumeli i Manfrida Fou agent de confiança de Martí l’Humà prop del seu fill Dugué a terme missions importants, com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols per dur-lo a Provença 1398…

Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa Fàbregas,…

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera…

El 1928 la seva família s’establí a Olot A partir del 1940 és forma a l’Escola de Belles Arts, on del 1953 al 1975 fou professor de perspectiva i dibuix artístic Acabats els estudis, treballà un temps al taller d’estatuària religiosa l’Art Cristià, però poc després es decantà definitivament per la pintura El 1947 guanyà el segon premi de dibuix i pintura del Concurs Juvenil de Girona, el 1962 la Medalla d’Argent de l’Escola de Belles Arts i l’any 1976 fou seleccionat per la Fundació Herbert d’Uckermann a la mostra d’art català de Grenoble La seva obra és bàsicament paisatgística, molt en la…

Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista…

Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà  Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…

Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva…

Filla de Xavier Regàs i Castells , després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència 1971-84, s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novella Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul 1994 En aquest gènere, posteriorment ha publicat  Luna, lunera 1999, premi Ciutat de Barcelona i  La canción de Dorotea 2001, premi Planeta A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón 1996,  Desde el mar 1996 i  Vent Armat 2006, i dels contes infantils Hi havia una vegada 2001 Ha publicat també llibres de viatges Ginebra , 1988 Viaje a la…

El seu pare, l’home de negocis Otto Frank, es traslladà a Amsterdam amb la seva dona Edith i les dues filles, Margot i Anne, l’any de la presa del poder de Hitler a Alemanya 1933 Després de l’ocupació nazi dels Països Baixos 1940, el juliol del 1942 Margot rebé una notificació que n’ordenava el trasllat a un camp de treballs forçats Juntament amb una altra família jueva, els Van Pels, des del 6 de juliol visqueren amagats en un annex camuflat d’un domicili particular, ajudats per alguns gentils, entre els quals hi havia Miep Gies, una amiga de la família Frank El 4 d’agost de 1944 les dues…

Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana  de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en contacte amb l’…