Resultats de la cerca

Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític El 1880 participà…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Pere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la Freixeneda, el Pla, Sant Lleïr,…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1942 i doctorat per la de Madrid 1948 en ciències naturals, s’especialitzà en genètica evolutiva i de genètica de poblacions Fou professor de biologia general i d’antropologia 1943-51 i de genètica 1955-86, matèria de la qual fou catedràtic des del 1963, el primer d’aquesta disciplina en una universitat espanyola Treballà també com a investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques des del 1942 fins a arribar a la categoria de supernumerari l’any 1968 Aprengué les tècniques genètiques fonamentals de la drosòfila a l’Institut Italià d’…

Biografia S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891 Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Anà  Iratxe Navarra com a ajudant de mestre de novicis Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou enviat a Cuba…

Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de Barcelona…

Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell, Barcelona, París —on s’ha establert—, Amsterdam, Brusselles, i també al Japó

Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard, que li…

Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques, filosofia i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent començà en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia  A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Durant el seu sojorn romà gaudí d’una pensió de…

Fill del daurador Salvador Viladomat i de la seva muller, Francesca Manald, que, vídua des del 1687, el posà d’aprenent del pintor collegiat a Barcelona Joan Baptista Perramon Cap al 1711 fou collaborador de l’italià Ferdinando Galli Bibiena , l’artista més destacat de la cort del rei arxiduc Carles III a Barcelona, en la decoració de la desapareguda església de Sant Miquel Sens dubte fou aquesta una circumstància molt positiva per a la seva formació, com es demostrà en la creixent producció dels anys següents Com a conseqüència de la seva oposició a l’esperit gremial i menestral que…

Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat de benestar Treballà en el servei d’estudis de Banca Catalana fins al 1983, i l’any següent fou designat membre de la Sindicatura de Comptes Ocupà el càrrec fins al 1989, any en què esdevingué membre de la part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , del 1992 al 1994 fou diputat socialista al Parlament, i resultà novament elegit en les eleccions…