Resultats de la cerca
Es mostren 4675 resultats
Eduard Rifà i Anglada

Eduard Rifà i Anglada
© Fototeca.cat
Economia
Empresari industrial.
Membre fundador de l’Associació Nacional de Radiodifusió 1924, intervingué directament en la fundació de Ràdio Barcelona EAJ-1 1924 Amb motiu de la confiscació d’aquesta emissora per Unión Radio de Madrid, fou un dels creadors de Ràdio Associació de Catalunya 1929 L’any 1925 fundà i dirigí la revista Ràdio Lot de Barcelona 1925-29, primera revista catalana dedicada a la radiodifusió i portaveu de la seva mateixa empresa, Ràdio-Lot, que fabricava les populars llanternes “Lot” Fou director coordinador de la secció radiofònica del diari L’Instant 1935-36
Premi Polar de Música
Música
Premi de música creat el 1989.
En fou l’impulsor Stig Anderson, compositor i productor suec, entre d’altres, del Grup Abba i de l’empresa discogràfica Polar Records International AB Atorgat anualment des del 1992 a generalment dos o excepcionalment un o tres intèrprets, conjunts musicals o institucions d’arreu del món destacades per la seva trajectòria, el guardó és concedit sense distinció de gèneres i abasta tant la música clàssica, com el pop , el rock , el jazz o l’avantguarda Formen part del comitè de la institució la Reial Acadèmia Sueca de Música, l’Associació Sueca de Drets d’Interpretació, l’Associació Sueca de…
wagnerisme
Música
Corrent integrat per músics i altres artistes i intel·lectuals en defensa de l’obra de R. Wagner.
Una obra, un pensament i un compositor tan influents deixaren una enorme petja tant en el terreny de la composició com en la recepció, i generaren arreu moviments associatius A França, el wagnerisme s’inicià a partir del 1861, després del fracàs antològic que patí Tannhäuser , i fou obra d’intellectuals i artistes, a excepció dels músics Ch Baudelaire redactà un dels primers articles en defensa de la música wagneriana E Reyer, des del "Journal des Débats", defensà la ideologia wagneriana a Europa, i alhora compongué una òpera, Sigurd, basada en el tema del Nibelung Un dels primers crítics que…
Frederic E. Clements: una ecologia del canvi
Frederic E Clements ha estat la figura dominant de l’ecologia nord-americana al llarg de més de quaranta anys A partir dels fonaments establerts per Henry Chandler Cowles 1869-1949 i fent del concepte de clímax el nucli de la seva teoria, introduí en ecologia una concepció organicista que identifica la comunitat vegetal amb una mena de superorganisme, i creà l’ecologia de la successió de les comunitats vegetals També fou l’inventor de nombrosos instruments de mesura adaptats a la problemàtica innovadora que abordava els primers fotòmetres estancs per a la presa de mesures sota la superfície…
Isidre Lloret Massaguer
Futbol
Dirigent esportiu vinculat al futbol.
Era un destacat soci del RCD Espanyol quan aquest club suspengué les activitats al final del 1905 Aleshores es vinculà a l’X Sporting Club Accedí al càrrec de president de l’Associació Catalana de Clubs de Football al final del 1906, quan el futbol català passava per una important crisi Dissolgué l’associació al cap de poc i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol, que dirigí fins el 1908 Dimití arran d’una polèmica en què se l’acusava d’afavorir l’X Sporting Club Participà en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya
Imma Marín Santiago
Esport general
Mestra i educadora social.
Fundadora i directora de l’empresa MARINVA, on el joc té un paper destacat, és experta en jocs, joguines, metodologies lúdiques, infància, noves tecnologies i educació en el lleure Presidenta de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar IPA a Espanya, sòcia fundadora de l’Associació de Ludotecaris/àries i Ludoteques de Catalunya ATZAR i assessora pedagògica de la Fundación Crecer Jugando, collabora com a professora en diverses escoles universitàries i institucions educatives És autora d’articles en obres collectives, llibres i revistes, així com de…
Aturada de protesta dels veremadors
Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya JARC i l'Associació de Vinicultors del Penedès convoquen una aturada en la verema pels baixos preus del raïm Els cellers de les grans marques del cava Freixenet i Codorniu proposen pagar 30 cèntims el quilo de raïm, mentre que els viticultors sostenen que, per sota dels 40 cèntims, la collita entra en pèrdues Queden al marge de la protesta els cellers com els de l’associació d'elaboradors i viticultors Corpinnat, que paguen 60 cèntims per quilo de raïm Les protestes van començar el 14 d’agost
Fruïcions
Música
Revista musical en llengua catalana.
Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927…
Iniciativa Cultural de la Franja
Institució creada el 2003 que agrupa diferents col·lectius supralocals de la Franja de Ponent dedicats a la protecció i promoció de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó.
En formen part l’Associació Cultural del Matarranya ASCUMA, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEBC, l’Associació de Consells Locals de la Franja ACLF, i el Centre d’Estudis Ribagorçans CERi Entre les seves tasques destaquen la publicació de llibres d’autors locals i l’organització de trobades culturals i activitats de promoció de la llengua catalana Iniciativa Cultural manifesta la seva posició favorable a l’ensenyament del català en aquestes comarques, com també la seva cooficialitat a l’Aragó Rep el suport del Govern d’Aragó, la Generalitat de Catalunya,…
Vida Cristiana
Revista religiosa, fundada l’advent del 1914, com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català.
Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina