Resultats de la cerca
Es mostren 2756 resultats
principi
Lògica
En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes —equiparables als transcendentals de l’escolàstica— que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
En distingeix dues sèries, els absoluts i els relatius Els primers són conceptes transcendentals de valor, és a dir, perfeccions divines que en Déu coincideixen entre elles i són copiades diversament com en un espill per les creatures En l' Ars magna primitiva són setze, però després en la versió definitiva de l' Ars ultima es redueixen als nou següents bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria Els segons són conceptes transcendentals de relació i expressen els diversos modes possibles de relacionar-se entre ells els principis absoluts Són els nou…
tatxa
Clau curt amb la cabota grossa i plana, emprat especialment per a clavar teles, cuir i d’altres matèries toves a través de les quals podrien passar fàcilment les cabotes dels claus ordinaris.
cap de frare
Tecnologia
Broca d’extrem tallant cònic, emprada per a aixamfranar forats cilíndrics, generalment amb la finalitat d’encabir-hi la cabota d’un clau, d’un cargol o d’un tipus especial de rebló.
espingarda
Militar
Arma portàtil de canó molt llarg amb l’ànima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint damasquinada i treballada amb incrustacions, emprada pels nord-africans fins a mitjan segle XX.
liliàcies

Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
ribagorçà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental.
S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…
Joan Botam i Casals
Cristianisme
Religiós.
Ingressà al noviciat dels framenors caputxins a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana Compaginà la seva tasca com a director al Collegi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista…
Esteve Monegal i Prat
Dona que es pentina , d' Esteve Monegal i Prat
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor, assagista i industrial.
Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La muntanya d’…
Basilea 1 i 2
Economia
Acords en matèria de regulació bancària dirigits a evitar situacions d’insolvència o de fallida d’entitats financeres.
Basilea 1 és l’acord que el 1988 publicà el Comitè de Basilea de Supervisió Bancària, el secretariat del qual és al Banc Internacional de Pagaments i del qual formen part els governadors dels bancs centrals de Bèlgica, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Holanda, Suècia, Suïssa, Regne Unit, Estats Units, Espanya i Luxemburg Feia un conjunt de recomanacions sobre els requisits de capitals mínims que s’havien d’establir per a les entitats financeres en funció dels riscos que assumeixen, com ara els préstecs A partir d’aquestes normes, els bancs havien de mantenir un capital mínim equivalent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina