Resultats de la cerca
Es mostren 2125 resultats
Uns 600 juristes avalen la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya
Es presenta al Collegi d’Advocats de Barcelona un manifest signat per uns 600 juristes que sosté que un referèndum pactat és legítim, legal i possible dins la Constitució espanyola El document, impulsat pel Collectiu Praga de professionals del dret, també diu que la negativa de l’Estat espanyol a pactar la consulta legitima altres vies, una referència implícita al referèndum unilateral A l’acte, hi assisteixen, entre d’altres, el conseller de Justícia, Carles Mundó, el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i…
Carles Puigdemont abandona el PDeCAT
El president de la Generalitat a l’exili i eurodiputat Carles Puigdemont es dona de baixa del Partit Demòcrata Europeu Català PDeCAT, precedit el 29 d’agost pel conseller a l’exili Lluís Puig Després de Puigdemont, ho fan la majoria de diputats al Parlament de Catalunya, així com Jordi Turull i Josep Rull, empresonats després de la sentència de l’1 d’octubre El detonant de la decisió és el litigi presentat pel PDeCAT pel nom “Junts per Catalunya” després que Carles Puigdemont anunciés la intenció de registrar un nou partit polític amb aquest nom
Alfonso Vidaor Ameztoy
Golf
Jugador i directiu de golf i dissenyador de camps de golf.
S’inicià en aquest esport el 1967, i formà part dels equips de Catalunya i Espanya amateurs en totes les categories 1975-90 Fou campió d’Europa júnior per equips 1981, campió d’Espanya absolut amateur , i assolí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1983 Guanyà deu Campionats de Catalunya individuals 1980, 1985-90, 1994, 1995, 1997 i dos de dobles 1981, 1989 A més, fou vocal de la Federació Catalana de Golf 1984-95 i, el 1987, fundà l’empresa Green Project de disseny de camps de golf juntament amb Magí Sardà, de la qual és el conseller delegat
Tribunal Català de Defensa de la Competència
Dret
Organisme autònom de caràcter administratiu creat per decret 222/2002, en exercici de les competències executives de la Generalitat de Catalunya, que té per missió garantir la defensa de la competència en el territori de Catalunya.
A aquest efecte, li correspon, amb coordinació amb les competències de l’estat, efectuar requeriments i imposar sancions per conductes contràries al dret de la competència i instruir les autoritzacions previstes a la llei estatal de defensa de la competència El Tribunal Català de Defensa de la Competència es troba integrat per un president i sis vocals nomenats pel govern a proposta del conseller d’economia i finances entre juristes, economistes i professionals de reconegut prestigi per un període de cinc anys renovable una vegada pel mateix període de temps El 2009 fou integrat…
cot
Dret català
Pena pecuniària imposada per alguns dels consells andorrans.
Si és imposada pel consell general, per alguna de les seves sales o per algun conseller, és anomenat cot de la terra si transcorreguts vuit dies l’infractor no el fa efectiu, li és aplicada una pena doble que el cot, dita recot de la terra si ho és per un consell de parròquia, per un cònsol o per un prohom, cot de parròquia si ho és per un consell de quart, cot de quart Ultra aquests, hom ha acostumat a imposar el cot de fallits als incomplidors de determinades obligacions no pecuniàries imposades per les mateixes autoritats
Josep M d’Alòs i de Móra
Història
Militar
Militar.
Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra
Jean Pérreal
Pintura
Pintor francès.
Documentat a Lió el 1483, a Milà el 1499 i a Anglaterra entre el 1514 i el 1519 Fou conseller artístic de Margarida d’Àustria i treballà com a decorador, miniaturista, retratista i dissenyador sepulcres de Filibert II de Savoia i de Margarida de Borbó Hom desconeix la seva signatura i, per tant, cap obra seva no pot ésser fixada amb seguretat Entre les que li són atribuïdes cal assenyalar els retrats de Carles VIII i d' Anna de Bretanya ~1495, Bibliothèque Nationale, París i el de l’escriptor Pierre Sala 1500-05, British Museum, Londres
Josep de Bellafila
Història
Cavaller.
Conseller segon de Barcelona, fou enviat com a ambaixador a Valladolid 1602 a fi d’obtenir per a Barcelona el reconeixement del dret exclusiu de batre moneda al Principat Posteriorment 1622 tingué una destacada intervenció en l’oposició al nomenament del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, com a lloctinent del rei, temorós de la tendència del bisbe a seguir la política reial L’any 1635 fou enviat pels consellers de Barcelona i la Generalitat com a ambaixador a Madrid, d’on fou expulsat, per protestar de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i dels allotjaments de les tropes…
Guillem d’Estanyol
Cristianisme
Abat perpetu de Poblet (1288-97).
La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà
José Coello de Portugal y Quesada
Militar
Militar andalús.
Segon comte de Coello de Portugal Germà de Diego Coello de Portugal, de qui heretà el títol el 1899 Participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 i combaté contra Àustria agregat a l’exèrcit italià 1866 Lluità en la tercera guerra Carlina el 1874 era cap d’estat major de l’exèrcit central i participà en la proclamació d’Alfons XII, del qual fou ajudant de camp Ocupà les capitanies generals de Burgos, Sevilla i València 1892-93 Fou director general de carrabiners i conseller d’estat Publicà Organización militar 1856 i Estudios sobre el ejército sardo 1859
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina