Resultats de la cerca

Molt jove, el 1811 marxà amb el seu pare a Cuba i s’establí a l’Havana Fou un dels pioners a dedicar-se al conreu del tabac a la província de Pinar del Río, a la zona denominada tradicionalment Vuelta Abajo Establí un primer ingenio sucrer anomenat Guacamaya i, posteriorment, El Galope, que substituí el primer Emprenedor en rutes marítimes, feu dragar la badia de Galafre amb la finalitat de permetre el pas a una línia de vapors per la costa sud de la zona de Vuelta Abajo Industrial del tabac, feu construir també uns importants magatzems per assecar i tractar el tabac i, durant…

Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions allegòriques i anecdòtiques, com L’esclava , presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de París Esdevingué el retratista preferit de les dames de l’alta…

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427 Es dedicà també al comerç del sucre comprat a Gandia…

Installà una petita fàbrica de filats 1751 a Cromford El 1768 féu construir una màquina de filar cotó que operava contínuament i que no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del filat era concebut per a ésser fet mecànicament Installà 1771, amb algunes màquines mogudes per aigua d’ací el nom de water frame de les màquines d’Arkwright, una segona fàbrica que aviat adquirí les proporcions d’una gran empresa Encoratjat pels èxits, installà encara més tallers a Belper Birkacre Lancashire i a Manchester el 1782 donava feina a més de 5 000 obrers El 1775 obtingué una nova patent que…

Fill i successor de Carles II El seu casament 1375 amb la infanta Elionor, filla d’Enric II de Castella, posà fi al llarg període d’hostilitat entre aquest regne i el de Navarra Conclogué un acord París, 1404 amb Carles VI de França sobre els dominis francesos dels reis de Navarra renuncià als comtats de Xampanya, Brie i Évreux, i a la ciutat de Cherbourg rebé el ducat-paria de Nemours Es comprometé envers Ferran I de Catalunya-Aragó a impedir que Anton de Luna, partidari de Jaume el Dissortat, comte d’Urgell, rebés suport des de Navarra i França Reconegué 1390 el papa d’Avinyó, però,…

Aquesta església, que fou parròquia fins l’any 1929, és situada a la part més alta de la vila de Lledó i a l’exterior nord-est d’aquesta La primera notícia documental que tenim de Sant Feliu data de l’any 1017, bé que aquesta església ja devia fer molt de temps que existia L’any 1109 consta que fou donada pel bisbe al priorat de Santa Maria de la mateixa vila L’edifici actual fou fet construir pel prior Tomàs Verdaguer al segle XVIII No hi ha restes de cap edifici anterior En una sepultura de la sagrera de Sant Feliu, prop del mur oriental de l’església, fou descobert un encenser…

Situació En les restes d’aquesta construcció, edificada sobre el barranc de les Caubes, s’evidencien encara els encaixos de les bastides que van permetre d’alçarlo ECSA - V Roca Les restes d’aquest pont medieval es troben a l’esquerra del pantà d’Oliana, en el barranc de les Caubes Mapa 34-12291 Situació 31TCG588616 A uns 100 m del Segre, seguint aigües amunt el torrent de les Caubes, ens trobarem els vestigis del pont Pont Aquest pont servia per a travessar el barranc de les Caubes Originàriament constava d’un sol arc, d’uns 6-7 m de llum i de 2,5 m d’ample, però ara solament se’n conserva…

El lloc és esmentat el 940 com a “Palatio Meserata” Al llarg del segle XI trobem citat en diverses ocasions el lloc de Marata El 1002 apareix a la confirmació feta pel papa al monestir de Sant Cugat sobre les propietats que el cenobi té a “Messerata” i a Samalús El 1023 els comtes de Barcelona venen a Guadal uns feus dins del terme de Marata El 1101 consta que les esglésies de Messerata i Paciolo són de Berenguer Ramon de Montcada El 1382 Pere III ven a Simó Salzet les jurisdiccions de Marata, Corró d’Amunt i Corró d’Avall Quant al llinatge dels Masserata , ja apareix documentat a partir del…

L’antiga torre de l’Arboç era situada on es va construir el dipòsit antic d’aigua, al punt més elevat del poble 165 m damunt el nivell de la mar La seva situació és confirmada en diverses capbrevacions de les rendes reials de l’Arboç als segles XV i XVI, per les confrontacions de diverses propietats terra campa i vinya i fins i tot un hort anomenat “Hort clos de la torra” i un camp “Camp Fou Vell” La primera notícia de la seva existència la dona un document del 21 març de 1211, en una donació que el rei Pere I fa a Santes Creus de nou quartans d’oli, en el qual s’esmenten…

La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda plenament pels…