Resultats de la cerca
Es mostren 1423 resultats
Cornella negra
Àrea de nidificació de la cornella negra Corvus corone als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus, colonitzen…
la Selva

Comarca
Comarca de Catalunya situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn.
La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…
les Salines d’Elda
les Salines d’Elda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat en una depressió endorreica intermontana de les serres prebètiques valencianes.
Coincideix gairebé amb la conca tancada per les serres de Cabrera 809 m alt, de La Umbría 845 m i la serra de les Salines 1 090 m, on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines , que abans de la dessecació ocupava 1,5 km 2 , amb 5 km de perímetre que podien esdevenir 11 km en les màximes inundacions Els sòls negres de glei i les plantes halòfiles permeten de reconstruir el perímetre Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 quan feia 30 anys que no treien sal obligà a…
llac de Van
Llac
Llac de l’Anatòlia Oriental, a l’actual Turquia, al centre de l’altiplà armeni, en una depressió tancada, a 1 720 m d’altitud.
És envoltat per una sèrie de volcans extingits, com el Süphan 4 434 m Té diversos immissaris, però cap emissari A la riba oriental hi ha la ciutat homònima
riera de Boixerons
Riera
Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, el riu Corb, format a la serra del Forès; desemboca a Ciutadilla (Urgell).
port de Benigànim
Depressió (295 m alt.) de la serralada que separa la Costera de la Vall d’Albaida, entre les serres de la Creu i de Requena.
Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia
port d’Albaida
Depressió de l’alineació muntanyosa que separa la Vall d’Albaida del Comtat, on s’uneixen les serres de Benicadell i d’Agullent (628 m).
Hi passa la carretera general de València a Alacant És termenal dels municipis de Muro del Comtat, Albaida i Atzeneta d’Albaida
Despeñaperros
Port natural de Sierra Morena, l’únic que comunica la Meseta amb la depressió del Guadalquivir, a la ratlla entre Castella-la Manxa i Andalusia.
És un coll estret tallat en els esquists i les quarsites paleozoics per l’erosió regressiva del riu Despeñaperros, que capturà les aigües del sector sud de la Manxa constitueix també un límit biogeogràfic és l’inici de la vegetació bètica Aprofitat ja des de temps prehistòrics, la seva important funció per a les comunicacions s’accelerà amb la colonització de Sierra Morena al s XVIII, que fou construïda la carretera, i amb l’arribada del ferrocarril, l’any 1866
coll dels Cortalets
Depressió del massís del Canigó, a la línia de crestes que, des de la pica del Canigó, separa les valls de Llec i de Taurinyà.
Prop seu, a 2 150 m alt, al pla dels Estanyols terme de Taurinyà, al Conflent, hi ha el refugi dels Cortalets o del Canigó , refet el 1948, propietat del Club Alpin Français Una carretera de muntanya l’uneix a Fillols
coll de Jou
Collada
Depressió (1 630 m) del massís del Taga, entre aquest cim (2 040 m) i el puig de Sant Amanç (1 845 m), al Ripollès.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina