Resultats de la cerca
Es mostren 4046 resultats
Castell de Batea
Art romànic
La vila de Batea és dalt d’un petit turó de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme Aquest castell, avui totalment desaparegut, és mencionat l’any 1153 en l’escriptura de donació del castell de Miravet feta pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers segons es consigna en aquest document, la fortalesa de Batea restava inclosa dins l’ampli terme del castell de Miravet L’àrea de Batea i tots els nuclis propers fou molt de temps oblidada pels templers en la tasca de colonització això va permetre una acció d’Alfons I, en contradicció amb la donació inicial del 1153…
Castell de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
El despoblat de Vilba, on s’han fet unes prospeccions arqueològiques fa pocs anys, és situat sobre la cresta d’una roca calcària, als contraforts de la fallada de Malpàs, allí on hi degué haver el castell del mateix nom Les primeres notícies del lloc de Vilba són insegures car aquest topònim sembla que podria designar qualsevol altre petit vilar Així, al cartoral de Santa Maria de Lavaix hom troba esment de l’adquisició per part del monestir, l’any 956, d’un alou a la villa anomenada Biluva , en el lloc dit Erta de Sas, per tant, lluny d’on hi ha l’emplaçament de l’indret de Vilba Segons un…
Torre del Moro (Sant Just Desvern)
Art romànic
Situació D’aquesta antiga torre circular només roman el setial F Baltà La Torre del Moro és situada dalt la Penya del Moro 276 m Per arribar-hi des de Sant Just cal seguir les indicacions per anar a Can Mèlic, des d’on se segueix en direcció a tramuntana fins a Can Riscol allí s’ha de deixar el cotxe i agafar un senderol en direcció a ponent Mapa 36-16420 Situació 31TDF223834 Història Al final del segle X a Sant Just hi havia almenys dues torres la de Foret, on tenia béns Dadil, que, feta presonera el 985 a Barcelona per Almansor, oferí posteriorment per la seva redempció la meitat a la seu…
Sant Pere dels Forcats
Art romànic
És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam…
Castell de Montblanquet (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat al llogaret de Monblanquet, al sud-est de Vallbona de les Monges En un principi rebé el nom de castell de Montblanc o del Tallat Així apareix per primera vegada en un document del 1155, pel qual Guillem de Cabrera i la seva muller Adalet concediren a Pere de Malacara i la seva muller Dolça el castell de Montblanc que s’anomenava Tallat, amb la meitat del que Guillem de Cabrera rebia del castell i altres drets inherents a la fortalesa Pere de Malacara havia de ser fidel a Guillem d’Aguilar --un altre dels castlans-- i havia de donar-li…
Economia i societat del Pla de l’Estany
Art romànic
Introducció Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi La butlla de Benet VIII, del 1017, confirma la propietat monacal sobre els predis, amb els…
Castell d’Argimon (Riudarenes)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen les ruïnes del castell I el santuari modern TAVISA Aquest castell es troba situat dalt un turó de 471 m d’altitud, en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral des d’on té un domini immediat sobre la vall de l’Esparra i bona part de la riera de Santa Coloma A més, des d’aquest punt podem albirar el territori comprès entre el Montseny i la serra del litoral de les Gavarres, controlant conjuntament amb altres enclavaments defensius les planes de la Selva, lloc de pas de les vies de comunicació tradicionals Mapa 365M781 Situació 31TDG698312 Per…
Castell de Santa Pau (Santa Pau)
Art romànic
Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’aquesta família…
Els privilegis de les viles mercat
El comte de Cerdanya rep el jurament de fidelitat d’un grup de cavallers, Liber feudorum Ceritaniae , sXIII ACA / RM El privilegi més antic de vila mercat que es coneix correspon a Vilafranca de Conflent, que el comte Guillem Ramon de Cerdanya fundà amb la idea que fos el principal mercat del seu comtat, encara que, de fet, era l’únic, si bé es mantenien els drets de l’anterior mercat d’Ix Cerdanya Es tracta d’un document datat el 1075 pel qual el comte de Cerdanya i el bisbe Artau d’Elna, amb el consentiment dels principals nobles i abats del seu territori, fundaren aquesta “…
Juan Pablo Vizcardo y Guzmán
Cristianisme
Agitador polític del Perú.
Fill d’hisendats, el 1761 ingressà al seminari jesuïta de San Bernardo del Cusco, on s’ordenà Arran del decret d’expulsió de Carles III dels jesuïtes del Perú setembre de 1767, es traslladà a Itàlia i, en assabentar-se de la rebellió de Tupac Amaru 1780 es convertí en un decidit partidari de la independència de les colònies americanes Cercà suport per a aquesta causa a la Gran Bretanya i a França, on, vers el 1791 redactà la Carta a los Españoles Americanos , publicada en francès el 1799 i en castellà el 1808, primer document obertament independentista de les colònies americanes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina