Resultats de la cerca
Es mostren 1775 resultats
Paolo Sorrentino

Paolo Sorrentino
© FDC / LOB
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Estudià economia, però des de mitjan anys noranta es dedicà al cinema collaborant amb altres directors Autor de la majoria dels guions de les seves produccions, debutà el 1998 amb el curt L’amore non ha confini , format al qual ha retornat al llarg de la seva trajectòria La notte lunga , 2001 La partita lenta , 2009 Allo specchio , 2011 Sabbia , 2014 The Dream , 2014 Killer in Red , 2017 Piccole avventure romane , 2018 El seu primer llargmetratge, L’uomo in più 2001, fou guardonat en diversos certàmens Posteriorment, també obtingueren reconeixement Le conseguenze dell’amore 2004, premi…
Jordi Colomer
Art
Artista plàstic.
Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, collaborant en altres publicacions Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format Posteriorment, se centrà en l' assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional També realitza installacions i treballa el dibuix…
José María López Piñero
Historiografia
Historiador.
Estudià medicina a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1960 Amplià els estudis d’història de la medicina a Munic, Bonn i altres ciutats europees Del 1969 al 1998, que es jubilà, fou catedràtic d’història de la medicina de la Universitat de València Fou també professor convidat o investigador de les universitats de Heidelberg, Zuric i Califòrnia, del Wellcome Institute for the History of Medicine de Londres i de la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel Fundà i dirigí la sèrie monogràfica Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia 1962 i …
Oliver Stone

Oliver Stone
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic nord-americà.
Estudià a Yale i el 1967 combaté al Vietnam De retorn a Nova York, estudià cinema i escriví els guions de Midnight Express 1977, Conan, the Barbarian 1981, Scarface 1983 i The Year of the Dragon 1985 Com a director mostra una acusada personalitat amb l’elaboració d’ambicioses i detallades produccions on explora la societat i la política nord-americanes des d'un vessant molt crític Després de dirigir Salvador 1986, sobre el conflicte d’aquest estat centreamericà, inicià amb Platoon 1986, guardonada amb quatre Oscars la trilogia sobre la guerra al Vietnam, que continuà amb Born on the Fourth of…
Àngel Fàbrega i Grau
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador de l’Església i liturgista.
Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3…
Sant Pere d’Altés (Bassella)
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Pere, que fou l’església del castell d’Altés, apareix documentada a la segona meitat del segle XI en una carta de donació datada el 1062 per la qual els marmessors de Berenguer cediren a Santa Maria de la Seu una vinya i un molí situats dins el terme de Sancti Petri de Autes , per voluntat expressa del difunt La parròquia d’Altés també és citada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell A la segona dècada del segle XII hi ha notícia per una escriptura del 1118 que Arnau Guitart i la seva esposa Caritat, feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de…
Santa Maria de Feners (Anserall)
Art romànic
Situació Antiga ermita, avui abandonada i sense culte, envoltada per un exuberant marc vegetal ECSA - M Anglada Aquesta capella és a una altitud de 1 250 m, en una cota 150 m més alta i al mateix vessant que el poble d’Argolell Mapa 34-10215 Situació 31TCG719999 Per anar-hi cal continuar el camí que surt d’Argolell cap a tramuntana durant cosa d’1 km L’ermita és a uns 20 m del camí MAB Història Poques són les dades històriques conegudes d’aquesta ermita En la visita pastoral del 1758 era una capella annexa de l’església de Santa Eugènia d’Argolell i el visitador féu constar que “és capella…
Santa Coloma de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Porta original d’arc de mig punt, tapiada i situada al mur de ponent, a l’indret on ara hi ha el presbiteri d’aquesta església totalment transformada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Coloma és al centre del petit nucli de Montan Mapa 34-11253 Situació 31TCG670773 Per a arribar al poble, cal seguir el mateix camí que s’ha descrit en tractar el castell i la torre de Montan JAA Història La parròquia de Montan, tradicionalment escrit Montant, que apareix esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb la grafia de Montedamno , era jurisdicció de l’…
Castell de Rodonyà
Art romànic
Malauradament, les notícies documentals sobre aquest castell són escasses i tardanes El lloc de Rodonyà és possible que hagués format part en els seus orígens del terme del castell de Castellví de la Marca Tot i que sembla que ja existia l’any 1214, la primera referència documental del castell és de l’any 1310, quan l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, adquirí per 67 000 sous a Bernat de Centelles la vila de Vilabella i la senyoria de Rodonyà, la qual, segons l’historiador E Morera, l’arquebisbe havia comprat a Guillema de Montcada El 1311 Ramon de Tamarit, castlà de…
Sant Llorenç de Sant Andrià de la Conca (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat que conserva la disposició i alguns dels elements dels seus murs de l’obra del segle XII ECSA - J A Adell L’església de Sant Llorenç és als afores del poble de Sant Adrià, a llevant d’un petit raval que hi ha a l’est del poble, al peu de la carretera que ve de Tremp, passant per Tendrui Mapa 33-11252 Situació 31TCG213732 Per a anar-hi cal agafar una carretera que surt de Tremp, passa per Tendrui i arriba a Sant Adrià, després d’uns 8 km JAA Història No han estat localitzades fins a l’actualitat referències documentals que permetin conèixer el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina