Resultats de la cerca

El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella  Patapalo  El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i fotografia El 1958 el premi de…

De formació autodidàctica, treballà en les excavacions de la basílica de son Peretó Collaborà amb el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic des del 1958 i fou conservador i catalogador de l’arxiu del Museu Arqueològic de Manacor 1960-63 Entre el 1965 i el 1972 fou delegat local de belles arts del Ministeri d’Educació i Ciència Vinculat als mitjans de comunicació locals, collaborà en publicacions com ara Cort , Diario de Mallorca , Última Hora , Perlas y Cuevas i Manacor Comarcal Com a investigador, centrà els seus treballs en l’estudi del Museu Arqueològic de Manacor De la…

Després de graduar-se a l’Escola de Belles Arts de Tòquio, exercí com a crític musical i de teatre Del 1925 al 1934 fou l’encarregat de programes musicals de l’emissora NHK Viatjà per tot el país recollint la música popular, de la qual efectuà enregistraments i transcripcions Com a resultat d’aquesta important tasca publicà, el 1944, l' Antologia del Folklore Japonès L’any 1949 ingressà com a professor a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio, càrrec que exercí fins el 1957 Rebé diversos premis i distincions per la seva obra, un d’ells del Ministeri d’Educació…

S’especialitzà en filologia romanogermànica i literatura clàssica espanyola a la Universitat de Petrograd 1921-24 També feu estudis de postgrau de teatre a l’Institut per a la Història de les Arts 1923-29 Musicalment fou un autodidacte i només rebé algunes lliçons de direcció de NA Malko a la meitat de la dècada del 1920 A partir del 1923 exercí la docència en diversos centres d’educació superior a Petrograd -Leningrad des del 1924-, com el conservatori, on fou professor des del 1939 També fou director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i editor de la seva…

El 1641 estudià lleis a la Universitat d’Estrasburg Posteriorment viatjà per França, Itàlia, els Països Baixos, Àustria i Dinamarca La seva educació musical fou desenvolupada principalment a Itàlia El 1648 fou nomenat cantor a Kiel per recomanació de Johann Rist, famós poeta amb el qual collaborà fructíferament en la composició de lieder Des del 1651, i fins a la seva mort, fou cantant a Sant Joan, l’església principal de Lüneburg Jacobi donà un important impuls a la vida musical d’aquesta ciutat, tant en l’àmbit eclesiàstic com en el teatral En les seves obres tingué sempre…

Rebé una acurada educació i fou ordenat de sacerdot cap al 1688 A Bogotà fou mestre de cor del convent de Santa Inés, i des del 1703 fins a la seva mort, de la catedral Aquest càrrec li permeté dur a terme una gran tasca com a mestre dels nens cantors i com a compositor de misses, salms i lamentacions Moltes de les seves obres litúrgiques estan escrites en estil policoral, i mostren una sòlida tècnica i una gran riquesa harmònica, especialment en les composicions a vuit veus El seu catàleg és molt extens i alguns dels seus salms ofereixen un tractament antifonal dels cors, que…

Titulat en música a la Universitat d’Oxford, fou mestre en aquest centre i a les universitats de Cambridge i Londres Des del 1912 visqué a cavall entre la Gran Bretanya i Suïssa, dedicat al periodisme i a la docència universitària Fou crític musical de l'"Evening Standard" 1913-20 i "The Observer" 1920-25, i editor de "Radio Times" 1926-28 Es doctorà en lletres a la Universitat de Lausana 1934, ciutat on creà la Confederació Angloamericana per l’Educació Musical És autor d’un popular diccionari musical The Oxford Companion to Music Londres, 1938 El 1948 publicà un estudi sobre el…

Substituí l’anterior Llei de l’esport de Catalunya, que s’havia aprovat l’any 1988 Els seus objectius bàsics són el foment, la divulgació, la planificació, la coordinació i la implantació de la pràctica de l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, en tots els àmbits i estaments socials, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport Regula les entitats esportives, l’organització administrativa de l’esport a Catalunya la gestió i la regulació de l’educació física i l’esport la jurisdicció esportiva, i el Tribunal Català de l’Esport…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima La Salle de Barcelona i del Centro Cultural de los Ejércitos, s’especialitzà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà cinc vegades campiona d’Espanya per equips 1977, 1978, 1979, 1989, 1990 i quatre vegades campiona de Catalunya individual, tres en categoria sènior 1976, 1985, 1987 i una en categoria júnior 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola al Mundial de Barcelona 1985 Fou una de les primeres llicenciades en educació física que s’incorporà com a tècnica a l’esgrima catalana, funció que desenvolupà…

Llicenciada en educació física i entrenadora d’atletisme, formà part dels Lluïsos de Mataró, el Club Atlètic Vic i l’Agrupació Atlètica de Catalunya En categoria sènior, fou subcampiona d’Espanya de 60 m tanques en pista coberta 2001 i semifinalista en els Jocs Mediterranis 2001 Assolí cinc Campionats de Catalunya a l’aire lliure, quatre en 100 m tanques 2001, 2002, 2006, 2007 i un en relleus 4 × 100 m 2002, i set títols en pista coberta en 60 m tanques 1997, 2000, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007 Baté el rècord de Catalunya de 100 m tanques a l’aire lliure, amb una marca de 13,76 s…