Resultats de la cerca

Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A Vandini…

La gran dependència energètica de Bulgària respecte al gas rus ha portat el Govern búlgar a la recerca de fonts alternatives de subministrament energètic En aquest sentit, aquest 2015 va signar un acord amb Grècia per a la construcció d'un nou gasoducte que unirà les xarxes gasístiques entre Bulgària i Grècia el 2018, la qual cosa significarà una diversificació en l'accés a fonts de gas natural Igualment, el gasoducte permetrà a Bulgària rebre gas enviat des de l'Azerbaidjan a través de Turquia La inestabilitat política que va viure el país el 2014, amb contínues protestes al…

Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i sobretot del seu germà Oliba I, el rei Lluís I el Piadós li…

Militar anglès al servei de França Era fill bastard de Jaume II d’Anglaterra i d’Arabella Churchill, germana del primer duc de Marlborough Intervingué amb el seu pare en l’intent de recuperar el tron anglès des d’Irlanda El 1691 s’estabí definitivament a França hi havia estat educat i s’incorporà a l’exèrcit francès el 1693 era ja tinent general El 1703 es naturalitzà francès, i el 1704 fou enviat per Lluís XIV a la península Ibèrica al capdavant de les tropes franceses al servei de Felip V de Castella, que el féu gran d’Espanya, a l’inici de la guerra de Successió Hispànica , i…

Estudià als EUA i a Suïssa Ocupà càrrecs de responsabilitat en diversos organismes de les Nacions Unides , entre els quals cal esmentar la Comissió Econòmica Africana 1965-71, l’ OMS 1962-74 i l’ ACNUR 1976-83 Del 1993 al 1997 fou cap de les operacions de pacificació de les Nacions Unides En aquest càrrec afrontà les crisis de Somàlia, de Ruanda-Burundi i dels Balcans, en les quals la seva gestió fou objecte de crítiques pel que fou qualificat de passivitat en l’evitació de diverses massacres El gener del 1997 succeí Boutros-Ghali  com a secretari general de les Nacions Unides, el primer…

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…

Fill de Xi Zhongxun, destacat líder del Partit Comunista purgat durant la Revolució Cultural  en ser enviat a la província de Shaanxi durant set anys, estudià enginyeria química a Tsinghua, i l’any 1974 s’afilià al partit, i n’ascendí la jerarquia Ocupà càrrecs de govern a les províncies de Hebei, Fujiang i Zhejiang, i el 2007 fou nomenat líder del partit a Xangai i en aquest càrrec dugué a terme una investigació i depuració d’un afer de corrupció a la ciutat El 2008 fou nomenat vicepresident i es convertí en un dels candidats favorits a succeir Hu Jintao  a la presidència de la…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-…

Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…