Resultats de la cerca

Fou ajudant de Huygens des del 1673 i posteriorment de Boyle, a Anglaterra, on perfeccionà la màquina pneumàtica 1676-79 i ideà el digestor , conegut com a marmita de Papin A Alemanya residí a Marburg i Kassel, on inventà diversos aparells La seva màxima preocupació, però, fou la màquina de vapor, de la qual fou, de fet, un precursor

Féu les seves primeres experiències sobre la calor animal i els efectes de l’electricitat en els teixits vius en el laboratori de Claude Bernard 1874 Per fer les mesures inventà alguns aparells molt delicats com el galvanòmetre de reflexió de bobina mòbil que porta el seu nom Es dedicà fonamentalment a l’electrofisiologia i fou un precursor de l’electroteràpia Inventà el tractament conegut per arsonvalització , pràctica clínica consistent a sotmetre la zona malalta als efectes d’un camp electromagnètic altern d’alta freqüència per tal d’aconseguir una millor irrigació sanguínia,…

Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…

Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica

El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium, considerat el…

El 1851 emigrà a l’Argentina Estudià farmàcia i, posteriorment, fou professor al departament d’estudis preparatoris de la Universidad de Buenos Aires 1854-89 Més tard, també exercí com a professor a la facultat de ciències fisiconaturals i matemàtiques i a la facultat de medicina Fou professor al Colegio Nacional de Buenos Aires, degà de les facultats de ciències físiques i naturals i ciències físiques i matemàtiques Membre titular de l’Academia de Medicina i de diverses institucions de governs municipals i nacionals, així com privades Publicà Lecciones de química aplicada a la higiene y a la…

Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil

A partir del 1913 treballà a l’Hospital de l’Institut Rockefeller de Nova York Descobrí el paper de l’àcid desoxiribonucleic ADN en les mutacions experimentades per una soca de pneumococs, la qual cosa fou un pas important per arribar a descobrir la funció d’aquest àcid