Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
cermet
cermet Puntes canviables per a eines de tall a alta velocitat
© Fototeca.cat
Tecnologia
Material constituït per una mescla de components ceràmics i metàl·lics, obtingut mitjançant fusió, metal·lització o sinterització.
Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc
art estonià
Art
Art desenvolupat a Estònia, caracteritzat per la fusió de diferents elements: alemanys, russos, suecs, danesos, etc.
Els monuments més antics daten dels segles X-XII A partir del segle XIII l’art estonià es desenvolupa d’acord amb l’occidental Del segle XIV hom troba els castells de Tallinn, Narva i Kingiessop i les fortificacions i la catedral de Tallinn Del Renaixement és la façana de la casa dels Caps Negres a Tallinn, d’APasser 1597 Al barroc hom construí els palaus de Kardriog, a Tallinn, de NMichetti i MGZemcov 1718 En l’escultura es distingiren EThiele, autor de diverses obres a l’ajuntament de Tallinn 1674, i CHAckermann, autor de l’altar de la catedral de Tallinn 1696 segons disseny del suec…
infiltració
Tecnologia
Tècnica metal·lúrgica per a l’obtenció d’un aliatge de dos metalls, l’un d’alt punt de fusió i en forma d’esponja i l’altre de baix punt de fusió, que consisteix a escalfar el conjunt fins a la temperatura de fusió del segon, per tal que aquest s’introdueixi, per capil·laritat, en el primer.
Club Lleida Esportiu
Futbol
Club de futbol de Lleida.
L’origen es remunta al 1939, any en què fou creat el Lérida Balompié , fruit de la fusió entre el Lleida Sport Club i l’AE Lleida Calaveres, amb el suport de l’AEM Associació d’Exalumnes Maristes El seu terreny de joc era el camp de la carretera de Corbins La temporada 1939-40 es proclamà campió de grup de segona regional, però no ascendí a primera regional fins a la següent edició 1940-41 La temporada 1942-43 pujà a tercera divisió i el 8 de juliol de 1945 arribà a un acord de fusió amb el seu gran rival, el CD Leridano, fundat el 1941 i considerat l’equip dels militars jugava a primera…
,
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-funcionaris per a la…
Géza Frid
Música
Compositor i pianista holandès d’origen hongarès.
Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare i el 1910 donà el seu primer concert Entre el 1912 i el 1924 estudià amb Z Kodály i B Bartók a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A partir del 1924 començà una sèrie de gires concertístiques que el portaren per diversos països de l’Europa oriental El 1929 es traslladà a Amsterdam, i el 1948 obtingué la nacionalitat holandesa Home polifacètic, a més de compositor i pianista fou pedagog, director d’orquestra i crític Entre el 1964 i el 1969 fou professor al Conservatori de Música d’Utrecht Com a pianista fou molt reconegut per les…
polifosfat
Química
Nom de diversos oxoanions del fòsfor, que existeixen com a sals i que corresponen a àcids polifosfòrics rarament aïllables.
N'existeixen de quatre menes, d’acord amb llur estructura els cíclics , de fórmula general M I PO₃ n , derivats dels àcids trimetafosfòric n =3 i tetrametafosfòric n =4 els lineals de cadena simple, de fórmula general M I n ₊₂ P n O₃ n ₊₁ els bidimensionals i tridimensionals , de fórmula general M I n ₋₂ x P n O₃ n ₋ x , i els cíclics amb cadenes laterals Hom els obté per calcinació de diversos hidrogenofosfats i dihidrogenofosfats Els polifosfats de pes molecular elevat > 25 000 són solubles en l’aigua i formen fibres troben, però, poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la…
texturació
Indústria tèxtil
Tractament que hom aplica als fils sintètics de filament continu per donar-los un major volum o una major extensibilitat.
Pel fet d’ésser filats per extrusió, els fils sintètics tenen els filaments rectes i totalment parallels, i hom els arrissa amb la texturació Tots els procediments de texturació són basats en la termoplasticitat dels materials sintètics Hom dóna mecànicament una deformació a la fibra, l’escalfa fins a una temperatura lleugerament inferior a la de fusió i la refreda, a fi de fixar la deformació obtinguda Els procediments més emprats són per falsa torsió torsió, fixació i destorsió, per cantell calent el fil tens dóna la volta a un cantell calent, per atapeïment el fil és atapeït dins una…
búlgar | búlgara
Etnologia
Individu d’un poble que parla una llengua eslava del sud, que habita formant un grup homogeni a Bulgària (7 900 000 individus) i que s’estén vers el nord, a Romania (13 000 individus, principalment al Butjak).
L’antiga població búlgara del nord de Grècia abandonà el país d’ençà dels trasllats de poblacions que seguiren el tractat de Lausana el 1923 Els búlgars actuals són el resultat de la fusió dels antics pobladors turcs del segle VII anomenats també búlgars , amb la base de la població essencialment eslava que dos segles abans ja s’hi havia imposat damunt els pobladors tracis i illiris Els invasors, que constituïren les classes governants i donaren nom al país, adoptaren ben aviat la llengua i la cultura eslaves El tipus búlgar actual presenta trets racials mediterrànids que el caracteritzen…
Club Esportiu Fran Martin

Taekwondistes del Club Esportiu Fran Martin
Club Esportiu Fran Martin
Altres esports de combat
Club de taekwondo del Prat de Llobregat.
Fundat el 1995, nasqué arran de la fusió dels clubs Parra II i Olimpus A l’inici dels anys noranta, obtingué en dues ocasions el guardó al millor club d’Espanya de taekwondo i fou un dels referents d’aquest esport en l’àmbit estatal Forma els seus alumnes en tècnica, exhibició, defensa personal i combat En l’àmbit individual, els membres del club obtingueren vuit medalles en campionats mundials, catorze en europeus, quaranta-tres en competicions estatals i quaranta-vuit en estatals de tècnica Els seus taekwondistes més destacats foren José Santolaria Martos, medalla d’or als Jocs Olímpics de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina