Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Pere Sala i Solé
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Peret Blanc de Beget.
Instrumentista de violí, feu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys setanta arribaren fent expedicions de recerca musical a l’Alta Garrotxa Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso , i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi Roura i…
Francesc d’Assís Marull i Savalls
Literatura catalana
Escriptor.
Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i Verdaguer És…
,
Lope Alberdi Recalde
Música
Orguener basc.
Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també orguener i…
,
Barcelona Centre de Disseny
Entitat dedicada a la promoció de l’aplicació del disseny i a la seva innovació, que inicià les seves activitats l’any 1973.
Tenia inicialment una exposició permanent de productes en un pavelló inflable, installat expressament a la Diagonal de Barcelona L’any 1976 —en què es constituí la fundació BCD—, traslladà la seva seu al passeig de Gràcia i intensificà les seves activitats, assessorant empreses i establint contactes entre aquestes i els dissenyadors L’any 1985 inaugurà un important Centre de Disseny Assistit per Computadora CAD/CAM Ha presentat diverses mostres panoràmiques del disseny català i espanyol a París, Stuttgart i Brusselles Pertany a l’International Council of Societies of Industrial Design ICSID i…
participació
Filosofia
Cristianisme
En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.
Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit interpersonal,…
pontífex
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus
.
Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur publicació 304 dC…
Xavier Aymar Santamaria

Xavier Aymar Santamaria durant l’ascensió a l’Everest el 2008
Arxiu Xavier Aymar / Xavier Àrias
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador de muntanya.
Membre del Club Excursionista de Gràcia, participà en l’expedició tarragonina al Muztagata 1995 Formà part de la I Expedició Tarragona Everest 1997, i de la II Expedició Tarragona Everest 2000 El 2003 conquerí el Gasherbrum II 8035 m, el 2004, el Cho Oyu 8201 m acompanyat per Joan Antoni Barril i el 2008, l’Everest 8848 m, acompanyat per Xavier Àrias En competicions, aconseguí la tercera posició de la Copa d’Espanya de curses d’esquí de muntanya juntament amb Jacob Salvadó 1997, i participà en nombroses maratons, rallis i curses de resistència de muntanya D’altra banda, ha exercit de tècnic…
Barcelona Estels Club
Esports aeris
Entitat esportiva i cultural del barri del Poblenou de Barcelona que promou el vol d’estels.
Fou fundada el 1991 quan un grup d’aficionats que es reunien a la platja de la Mar Bella de Barcelona des del 1985 decidiren constituir-se com a club Originalment tenien la seu al barri de Gràcia, però posteriorment s’establiren al Centre Cívic de Can Felipa, al Poblenou, més a prop del mar per a poder practicar el vol d’estels Ha participat en nombrosos festivals a Catalunya, Espanya i en alguns països com França, Anglaterra o Portugal A causa de la massificació de les platges de Barcelona la seva zona de vol habitual passà a ser la platja de Sant Adrià de Besòs Entre el 1993 i el 2005…
president de la república
Política
El titular que en una república encarna la representació de l’estat.
Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències collegiades a…
Miquel Sarabia Miraball

Miquel Sarabia Miraball
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Nedador i àrbitre de natació.
Començà a nedar i a jugar a waterpolo al Club Natació Catalunya el 1931, any de la fundació del club Participà en diverses edicions de la Travessa al Port de Barcelona Durant la dècada de 1940, s’inscrigué al Club Natació Atlètic a causa del trasllat del CN Catalunya al barri de Gràcia L’any 1960 feu les proves per exercir d’àrbitre de natació, salts i waterpolo, i el 1963 ja tenia nivell d’àrbitre estatal Fou jutge de tot tipus de proves des de torneigs regionals fins a competicions internacionals Des del 1962 també fou jutge de competicions de salvament i socorrisme El 1970 assumí el càrrec…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina