Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Francesc Gusi i Gener
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll Fou director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria 1971-72 i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló des de la seva fundació 1975 fins a la seva jubilació Fou fundador 1974 i director de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques Dirigí la secció d'Arqueologia del Museu de Belles Arts de Castelló Excavà nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal…
Baruch Minke

Baruch Minke
© B.Minke
Medicina
Bioquímic israelià.
El 1973 obtingué el doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem Feu recerca postdoctoral sobre genètica i electrofosiologia visual a la Purdue University Indiana, EUA i des del 1987 és professor de medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem, del departament de fisiologia del qual ha estat cap Ha estat professor en diverses universitats nord-americanes i investigador a l’Institut Max Planck de Cibernètica Biològica 1976-79, al Laboratori d’Oftalmologia Experimental de l’Hospital Cantonal de Ginebra 1983 i a la universitat d’Aquisgrà, entre d’altres Com a resultat de les seves …
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Revista de la Societat Castellonenca de Cultura.
Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…
Gerhard Ertl

Gerhard Ertl
© F.Haber/Inst. Max-Planck-Gesellschaft
Química
Químic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases…
Jordi Pascual i Gainza
Física
Físic.
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa associades amb…
Josep Castells i Guardiola
Química
Químic.
Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1945 i doctorat per la Universitat de Madrid 1950 i la Universitat de Manchester 1956, aquest any s’incorporà com a professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Catedràtic de química orgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-75 i a la Universitat de Barcelona 1975-90, posteriorment en fou catedràtic emèrit Fou pioner en l’ús de tècniques espectroscòpiques aplicades a la química orgànica i introductor d’aquesta tècnica a l’Estat espanyol i a Xile El seu camp de recerca se…
Harvey J. Alter
Medicina
Metge nord-americà.
Graduat en arts 1956 i en medicina 1960 per la Universitat de Rochester Nova York, després de treballar del 1961 al 1964 com a assistent de recerca al National Institutes of Health NIH, completà la formació al Georgetown University Hospital, on fou director de recerca del departament d’hematologia 1966-69 El 1964, amb Baruch Blumberg descobrí l’antigen Austràlia de l’hepatitis B Des del 1969 és cap d’investigacions del departament de transfusions i, des del 1972, cap del departament de malalties infeccioses del Clinical Centre del NIH Els seus treballs contribuïren de manera…
Jeffrey C. Hall

Jeffrey C. Hall
© Chinese University of Hong Kong
Bioquímica
Genetista nord-americà.
Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut amb el nom…
Ginés Morata Pérez
Biologia
Biòleg andalús.
Llicenciat en biologia per la Universitat Complutense de Madrid 1969, obtingué el doctorat cum laude el 1973 Des del 1975 és científic titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, i fou vicedirector de l’Institut de Biologia Molecular d’aquesta institució 1986-89 i vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autònoma de Madrid 1989-90, que dirigí 1990-92 i on exerceix la docència en investigació La seva recerca centrada en el desenvolupament genètic de la mosca Drosophila melanogaster ha permès augmentar la informació sobre els processos de…
Espermatocele
Patologia humana
L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina