Resultats de la cerca

Fou una persona d’àmplia cultura que viatjà molt i que escriví principalment sobre música i literatura europees Aquesta tendència cap a occident era comú dins el grup d’intellectuals anomenats ’Occidentalistes', del qual era membre Aquest collectiu estava a favor de la incorporació de les idees i la cultura europees a Rússia, en oposició a la tendència dels eslavòfils i la política del tsar Nicolau I Escriví articles sobre música alemanya i òpera italiana, i d’altres sobre literatura russa i germànica Feu també un detallat estudi sobre les obres de teatre de…

Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el…

El 1903 fou enviat com a corresponsal a Londres, circumstància que li permeté d’assolir un coneixement aprofundit de la literatura anglesa i americana que més tard s’havia de manifestar en la qualitat de les seves traduccions d’autors com Twain, Kipling, Whitman, etc Fins el 1917 exercí com a crític literari, i posteriorment la seva producció es decantà sobretot cap a la literatura infantil, en la qual obtingué un gran èxit Com a crític literari són especialment notables els seus estudis sobre autors russos com Čekhov, Nekrasov i Blok

Professor de la Universitat d’Hamburg i director durant molts anys de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat, dedicà una especial atenció a la literatura llatinoamericana a través de molts articles que prengueren forma en una gran obra de síntesi Geschichte der latein-amerikanischen Literatur 1969 Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot la lírica Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik Joan Maragall , 1921, i Katalanische Lyrik der Gegenwart , 1923 En collaboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’…

Llicenciat en filosofia i lletres 1959, des del 1965 fou catedràtic de llengua i literatura castellanes en diversos instituts de l’Estat espanyol Publicà reculls de poemes de to elegíac i existencial Hombre naciente 1955, Profecías del agua 1958, premi Adonais 1957, Como si hubiera muerto un niño 1961, premi Boscán 1960, Estar contigo 1973, premi Juan Ramón Jiménez 1974,   En la noche, Màlaga 1976, Primer y último oficio 1979, Premio Nacional de literatura 1980, a més d’algunes antologies Memorial de la noche , 1976 Las invisibles redes , 1989

Passà vuit anys a la presó per motius polítics successivament fou professor de literatura italiana a la Universitat de Nàpols i publicà del 1866 al 1872 les seves Lezioni di Letteratura , obra de generosa polèmica contra el predomini clerical i catòlic i la tirania civil i política, i animada per l’aspiració a una literatura viva, lliure i popular Fou, a més, autor d’un llibre de memòries Le rimembranze della mia vita , 1875, publicades en 1879-80, completat amb notes de diari, fragments de cartes, documents, etc

Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978

L’enorme complexitat lingüística i cultural, així com l’estadi gairebé incipient de coneixença, classificació i hermenèutica de la majoria d’aquestes literatures fan molt difícil una exposició de conjunt de llurs característiques generals En la mesura que les literatures ameríndies són l’expressió de les cultures indígenes no afectades pel contacte europeu, tots els pobles americans conservats actualment en posseeixen una, més o menys rica en llegendes mítiques, cants èpics, rituals de guerra, de treball, etc Per a la gran majoria dels pobles amerindis, aquesta ha estat l’única expressió…

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…

Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major part del…