Resultats de la cerca
Es mostren 2718 resultats
Santa Susanna de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant amb la capçalera i el campanar, una torre damunt la qual fou erigida una espadanya de dues finestres E Pablo L’església de Santa Susanna és el temple parroquial de Peralta, poble situat en una vall al peu dels contraforts nord-orientals de les Gavarres, a l’extrem sud-oriental del terme EI poble és format per diverses masies disseminades dels voltants de l’antic castell de Peralta Mapa 334M781 Situació 31TEG077453 Per arribar-hi hi ha dos camins, a mà esquerra, entre la Bisbal d’Empordà i Palafrugell, a la…
Castell de Fontanilles
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, amb un pany de mur, que permet de veure perfectament l’aparell amb què fou construït F Baltà Les cases del poble de Fontanilles s’escampen, sense formar un nucli gaire ordenat ni compacte, per la carena i el vessant oriental d’un serrat, entre dos pujols separats per una minsa depressió Al cim del puig més septentrional hi ha l’església parroquial de Sant Martí El turó situat vers migdia és anomenat el Castell o, més correntment, el Castellot pels habitants de la rodalia El camí que hi puja s’anomena “carrer del Castell” Al seu…
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’estenien des de…
Santa Coloma de Gramenet
Art romànic
Situació Capitell conservat a la parròquia de Sant Josep Oriol, procedent de l’antiga església de Santa Coloma, molt malmès i decorat amb fulles d’acant ECSA - Rambol L’església romànica de Santa Coloma de Gramenet era situada en l’espai que ara ocupa la nau de la de Sant Josep Oriol, arran de la carretera que va a la Roca Era orientada a llevant i, per tant, perpendicular a l’edifici actual Mapa 37-16421 Situació 31TDF343897 Història Trobem esmentat el lloc de Gramenet l’any 1012, però les primeres notícies de l’església de Santa Coloma són del 1024 L’any 1054 els comtes donaven l’església…
Santa Felicitat (Sornian)
Situació Vista de l’església des de la part sud-oest ECSA - A Roura Aquesta interessant capella és emplaçada 1 km aigües avall del poble de Sornian, a la riba esquerra de l’Adasig, a l’extrem d’un ample sector de terres de conreu Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′24″ N - Long 2° 27′43″ E Hom hi arriba avui per un camí que surt a mà dreta de la carretera D-619 Història Aquest temple fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà En trobem un primer esment documental en la butlla adreçada pel papa Sergi IV a Cuixà l’any 1011, la qual enumera detalladament, per primer cop, totes les…
Vila fortificada i castell de Sureda
Art romànic
Situació El poble de Sureda és situat al peu de l’Albera, al sud del poble de Sant Andreu de Sureda Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Hom arriba a Sureda, des d’Argelers, per la carretera D-2, després d’haver fet un recorregut de 6,5 km PP Història El 9 d’octubre del 898, Guatafons i la seva esposa Narbona donaven a l’església d’Elna i al bisbe Riculf I dues vinyes del lloc dit Sureda in locum Sunvereta i una altra a Zacindecxi o Azlindexi Tal és la primera menció coneguda de Sureda, que deu el seu nom a la seves sureres Hat suber El 23 de febrer del 944, els…
Sant Llorenç de Torrents o d’Alemanys (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall La primera notícia d’ambdues viles…
l’Hora Catalana
Nom genèric de les emissions radiofòniques fetes pels diversos grups de catalans residents en els països americans, en el quals van destacar l’Argentina, Xile, Uruguai, Méxic, Veneçuela, Brasil i Cuba.
Aquestes emissions tenien el suport econòmic de comerciants i industrials catalans residents i també, però de manera secundària, es nodrien d’aportacions econòmiques dels oients L’emissió pionera fou la de Buenos Aires, el 4 de novembre de 1928, a ràdio Prieto, adreçada a l’audiència catalana, promoguda per Joan Ferrer i Bigatà fou una de les primeres audicions de la radiofonia argentina En convertir-se en un programa setmanal, emetia els diumenges al migdia, sempre amb música i cançons catalanes Dirigida també per Miró Cairol, Solé Jornada i Antoni Domènech Inicià un declivi, després d’anys…
les Cabanyes

Església de Sant Valentí de les Cabanyes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al NW de Vilafranca del Penedés.
Situació i presentació El petit municipi de les Cabanyes, de 1,1 km 2 és situat a la plana, a la zona central de la comarca Limita al N i a l’W amb Vilobí del Penedès, a l’E amb la Granada, al S amb Vilafranca del Penedès i al SW amb Pacs del Penedès El poblament, per raó de la petitesa del terme, és concentrat Hom pot accedir-hi per la carretera local de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí L’estació de ferrocarril més propera és la de Vilafranca El terme és drenat pel torrent de la Torreta, tributari del torrent de la Rovira i de la riera de Ribes La població i l’economia La…
la Baronia de Rialb

Carrer de Gualter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina