Resultats de la cerca

Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Montenegro, fou membre de l’oficialista Partit Socialista i proper a Slobodan Milošević En les antigues República Federativa Socialista de Iugoslàvia fins el 1993 i República Federativa de Iugoslàvia fins el 2003, ocupà ininterrompudament el càrrec de primer ministre de la República de Montenegro des del 1991 fins al 1997 Un any abans, arran de la severa derrota dels socialistes en les eleccions municipals de Sèrbia i dels avalots que la seguiren, es distancià de Milošević, les crítiques al qual reiterà en ocasió de l’operació de…

Aconseguí una certa implantació a les zones del nord Participà en el govern republicà d’Alfonso Costa 1919 i s’oposà al cop d’estat del 1926 que donà pas al salazarisme Declarat fora de la llei, fou refundat a l’exili per Mário Soares 1972, que li imprimí una orientació moderada i que fou successivament reelegit a la presidència del país entre el 1986 i el 1996 Després de la revolució del 1974, participà en els primers governs provisionals, tingué la majoria relativa a l’assemblea constituent del 1975 i a les legislatures dels anys 1976-78 i 1983-85, en les quals governà gairebé sempre en…

Al mes de gener, la Comissió Europea va emetre un dur informe sobre la situació de la justícia a Romania Malgrat reconèixer importants avenços, va criticar la passivitat del Govern a l’hora d’aplicar mesures que garanteixin la independència del sistema judicial, fortament qüestionada en l’àmbit intern i europeu per campanyes mediàtiques d’assetjament i d’intimidació contra determinats jutges que investiguen casos de corrupció política Un dels casos de corrupció més importants va forçar la dimissió del ministre de Transport, al mes de juliol, en ser condemnat per la compra i venda…

Matteo Renzi va esdevenir nou primer ministre d’Itàlia al començament d’any © Palazzo Chigi El drama humanitari de la migració africana i del Pròxim Orient cap a Europa es va mostrar amb tota la seva cruesa al llarg de l’any a les costes italianes Intensificada amb l’esclat i la prolongació dels conflictes a diversos països de la zona, al final d’octubre, Itàlia i la Unió Europea van confirmar haver superat les 150000 persones, interceptades o rescatades, en tan sols un any en el marc de l’“operació Mare Nostrum” i més de 2000 persones mortes ofegades comptabilitzades en el primer semestre…

Ocultà l'origen jueu de la seva àvia materna i fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial 1942-44 Després de la guerra, treballà com a periodista en diversos mitjans de comunicació, entre d'altres, a la Rundfunk im amerikanischen Sektor, RIAS ‘Radiodifusió al Sector Americà’ de Berlín El 1956 s’afilià al Partit Socialdemòcrata i esdevingué un estret collaborador de Willy Brandt , del qual fou portaveu durant l’etapa d’aquest com a alcalde del Berlín Occidental 1957-1966 i secretari d’Afers Especials del Ministeri d’Afers Estrangers 1964-69 Elegit Brandt canceller 1969, fou designat…

De tendències neoromàntiques, era conegut com a enginyer, financer, economista i polític d’ideologia liberal Fou ministre de foment del govern revolucionari del 1868 i, més tard, ministre d’hisenda 1874 Els seus nombrosos drames, escrits amb un vers fàcil, assoliren èxits espectaculars entre el públic de l’època en són els més característics O locura o santidad 1877, El gran galeoto 1881, En el seno de la muerte 1879, Lo sublime en lo vulgar 1890, Mariana 1892, La duda 1898 i A fuerza de arrastrarse 1905 Són obres sovint destinades al repertori d’actors com Antonio…

El seu pare, l’almirall Costanzo Ciano, fou un dels primers feixistes italians Ingressà molt jove a la carrera diplomàtica El 1930 es casà amb Edda, filla de Mussolini, el qual el nomenà sotssecretari d’estat i després ministre de premsa i propaganda Participà com a aviador en la guerra d’Etiòpia, i el 1936 esdevingué ministre d’afers estrangers Propugnà la política imperialista de la Itàlia feixista i d’aliança amb Alemanya Signà el “pacte d’acer” maig del 1939, que establia definitivament l’eix Roma-Berlín, i fou un dels responsables de la invasió d’Albània, però no desitjava l…

Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’…

Nascut a Anglaterra, retornà amb els seu pares al país d'origen, Austràlia, quan era un infant Es graduà en economia a la Universitat de Sydney i més tard estudià filosofia a Oxford Després d’una temporada com a seminarista catòlic, exercí el periodisme El 1994 fou elegit diputat al Parlament australià pel Partit Liberal Ocupà les carteres de treball 1998-2001 i de sanitat 2003-07 amb John Howard  com a primer ministre, i el 2009 aconseguí el lideratge dels liberals i esdevingué cap de l’oposició al Parlament Tot i perdre les eleccions del 2010 davant els laboristes, al setembre…

Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de…