Resultats de la cerca

Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions…

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials…

Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises , set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar Els seus contrincants preferits foren Adam de la Halle, Jehan le Grieviler i…

Es va formar a Kronstadt i es graduà a Sant Petersburg en història i filologia Del 1904 al 1910 estudià al conservatori de la mateixa ciutat, amb AK L’adov i NA Rimskij-Korsakov El 1919 collaborà en la fundació de l’Institut d’Història de les Arts i, des del 1920, en dirigí el departament de música Del 1925 al 1943 fou professor d’història, teoria i composició al Conservatori de Leningrad, on fundà el departament de musicologia A partir del 1943 ho fou del de Moscou, i alhora encapçalà la secció de música de l’Acadèmia de les Ciències de l’URSS Durant els anys vint fou un gran activista a…

Els primers Jocs se celebraren el 1951 a Alexandria Egipte Les posteriors edicions han tingut lloc a Barcelona 1955, Beirut Líban, 1959, Nàpols Itàlia, 1963, Tunis Tunísia, 1967, Izmir Turquia, 1971, Alger Algèria 1975, Split antiga Iugoslàvia, actualment Croàcia, 1979, Casablanca Marroc, 1983, Latakia Síria, 1987, Atenes Grècia, 1991, Agde França, 1993, Bari Itàlia, 1997, Tunis Tunísia, 2001, Almeria Espanya, 2005, Pescara Itàlia, 2009 i Mersin Turquia, 2013 Entre el primer i el darrer d’aquests anys el nombre d’estats participants passà de 10 a 24 El 2015 se celebraren els primers Jocs…

Ala esquerre que jugà a les files del FC Barcelona 1993-95, Castilla-La Mancha Talavera FS 1995-2000, Playas de Castellón FS 2000-02, Inter FS 2002-08, Talavera FS 2008-11, Asociación Deportiva Sala 10 2011-12 i Futbol Sala Valdepeñas 2012-17 Guanyà sis Campionats de Lliga 1997, 2001, 2003, 2004, 2005, 2008, tres Copes d’Espanya 2004, 2005, 2007, cinc Supercopes d’Espanya 1997, 2002, 2003, 2005, 2007, cinc Copes d’Europa 1998, 2001, 2002, 2004, 2006, quatre Copes Intercontinentals 2005-08, una Recopa d’Europa 2008 i dues Copes Ibèriques 2003, 2005 Fou el màxim golejador de divisió d’honor…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant…

Tot i les males relacions del president bielorús, Aliaksandr Lukaixenka, amb les institucions europees, alguna cosa va començar a canviar El mes de febrer del 2017, la Unió Europea va aixecar les últimes restriccions que pesaven des de feia anys sobre el país, incloent-hi la prohibició als alts oficials –Lukaixenka inclòs– d’anar a territori comunitari Més endavant, les autoritats de Brusselles es van mostrar disposades que Bielorússia s’uneixi als països de l’Associació Oriental, que aplega ja cinc països de l’àrea exsoviètica El mes de novembre, el Parlament Europeu va convidar…

A l’abril, la destitució del cap de les Forces Armades, el general José Zamora Induta, pel seu adjunt, el també general Antonio Indjai, va mostrar la feblesa del president, Malam Bacai Sanhá, que va haver d’acceptar al cap de dos mesos els fets consumats El mateix dia de la destitució d’Induta, els militars van detenir el primer ministre, Carlos Gomes, alliberat al cap d’uns dies La Unió Europea i els Estats Units van criticar molt la decisió de Bacai, i van suspendre la cooperació militar El president, elegit al juliol del 2009 amb el 67% dels vots, va respondre amb un discurs en què…

El que havia estat l'esperança de democratització de l'Àsia central després de la Revolució de les Tulipes del 2005 sembla haver tocat fons pel que fa a esperances de canvi polític El 23 de juliol hi va haver eleccions presidencials El president en el càrrec, Kurman-bek Bakíev, va obtenir un massiu percentatge dels vots, el 76% segons dades oficials Tanmateix, tant l'oposició com els observadors occidentals van denunciar clares irregularitats en el procés El líder opositor i primer ministre durant el 2008, Almazben Atambàiev, a qui el recompte oficial va atribuir el 8% dels vots…