Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
Seth
Mitologia
Déu egipci d’Ombos i senyor de tot l’Alt Egipte en època predinàstica, oposat a Horus, déu del Baix Egipte.
Malgrat que la unificació del país per Menes 3100 aC significà llur reconciliació en la religió oficial hom els adoptà com a patrons de la monarquia, no per això desaparegué el record d’aquesta pugna, la qual s’agreujà arran de la incorporació de Seth a la llegenda osiríaca com l’assassí d’Osiris i com l’usurpador dels drets d’Horus al tron del seu pare Primitiu déu de la tempestat, adquirí aspectes temibles a causa no solament de la llegenda osiríaca, sinó també per haver estat la principal divinitat dels hikses hikse amb el nom de SutekhVenerat per la dinastia XIX dos faraons en porten el…
Sant Jaume de Ferran (Estaràs)
Art romànic
Gairebé no es tenen referències d’aquesta església Sols se sap que des del segle XIII la parròquia de Ferran compartia rector amb la de Malacara i que aquesta església acabà tenint una posició subordinada respecte a Ferran El castell de Ferran és conegut des del segle XI, moment en què formava part del comtat de Berga La parròquia, dins el bisbat d’Urgell, deu tenir el seu origen també al segle XI El temple actual, dins el poble, és una construcció rectangular orientada a llevant, amb la testera plana A la banda de ponent hi ha una portalada de grans dovelles, tapiada sembla que en una de les…
Tiberi Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Fill de T Semproni Grac, que havia assolit dues vegades el consolat, i de Cornèlia, filla d’Escipió Africà El 147 aC prengué part en el setge de Cartago al costat d’Escipió Emilià El 137 era qüestor en l’exèrcit romà que assetjava Numància, i el 133 aC fou elegit tribú de la plebs Presentà un projecte de llei agrària per a resoldre el problema del latifundi, potser amb la intenció d’enfortir el grup social que proporcionava la base de l’exèrcit L’oligarquia s’oposà a la llei, que fou aplaudida per la plebs Grac féu destituir l’altre tribú que s’hi oposava i n'obtingué l’aprovació…
Hug de Cervelló
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1164-71), fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló.
Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo 1162 fou un dels dipositaris del seu testament sacramental Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó Collaborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població…
Ascensi Antoni Julià i Ribes
Pintura
Història
Pintor, fill d’un pescador, motiu pel qual fou anomenat el Pescadoret.
Deixeble predilecte de Francisco Goya , executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, collecció Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de Belles Arts, La caiguda d’Ícar Saragossa, collecció Conde Gabardas, Oficial…
Daniel
Bíblia
Personatge bíblic, heroi del llibre que porta el mateix nom, segons el qual procedia d’una noble família de Judà, d’on fou bandejat molt jove, en produir-se la invasió de Nabucodonosor el 605 aC.
Romangué definitivament durant quatre regnats a la cort babilònica i persa, on, a causa de la seva intelligència i honestedat, fou posat al capdavant del govern Representa un viu testimoni de fidelitat a Déu i a la llei jueva enmig de la diàspora És incerta la seva existència històrica El llibre de Daniel , inclòs en el cànon jueu entre els hagiògrafs Ketubim i per la tradició cristiana dins el cos profètic darrere Ezequiel , és obra d’un autor desconegut, el qual treballà amb materials existents potser del s III aC i havia redactat el conjunt vers 170-160 aC Escrit en llengua…
colissa
Música
Secció extensible d’alguns aeròfons formada per dos tubs concèntrics hermèticament encaixats, que es poden desplaçar l’un dins de l’altre.
S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental Tot i que aquest lliscament pot…
chanson de geste
Música
Gènere poètic i musical francès de l’època medieval.
La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant a mesura que els versos canviaven el nombre de síllabes L’exemple més antic i conegut és la…
Joan Duran i España
Literatura catalana
Poeta i periodista.
El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista…
Joan Làrios de Medrano
Literatura catalana
Militar
Teatre
Militar i poeta.
Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes i poesies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina