Resultats de la cerca

Associat al govern pel seu pare des de vers el 1006, heretà, conjuntament amb el seu germà Guillem, la totalitat del comtat, que es repartiren Ramon IV es quedà el Pallars Jussà, que era la part meridional més rica i més poblada i amb més possibilitats d’expansió, i Guillem el Pallars Sobirà En el seu temps, els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, li prengueren la iniciativa i conqueriren als sarraïns la conca de Tremp, la serra de Montsec i la vall d’Àger 1030-40 Encara que les terres de la conca foren posades, sembla, sota la senyoria de Ramon IV, que degué collaborar en l’empresa…

El seu objectiu principal era d’un creixement substancial de la renda per habitant —2,5% anual—, capaç d’assegurar el desenvolupament autosostingut per mitjà d’una formació suficient del capital Entre els altres dotze objectius, cal destacar la diversificació de la producció, l’acceleració de la industrialització, programes de reforma agrària global i integració econòmica La ideologia política de l’Aliança per al Progrés, que volia afavorir els règims democràtics, no solament no es plasmà en fets, sinó que resultà contradita pels esdeveniments en aquells anys, a la majoria de països s’…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297, quan aquesta…

L’existència d’aquesta església queda reflectida en un document, datat l’any 945, en què el prevere Ansifred donà a Santa Maria de la Seu l’alou format per les esglésies de Santa Maria i Sant Pere de Kastrovetere , identificat amb Castell-llebre, i que estarien situades en un meandre del riu Segre Hi ha la possibilitat, no documentada arquitectònicament ni arqueològicament, que l’església de Sant Pere fos edificada al pla, al costat del Segre, al peu del rocam on hi ha l’església de Santa Maria, cosa que explicaria la referència en el susdit document de la situació d’aquestes…

Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú Encara que sembla que tingué un terme jurisdiccional, aviat el monestir de Santa Maria de Ripoll li anà absorbint i el castell desaparegué La primera notícia de l’existència del castell correspon a l’any 877, quan Bagulf i la seva muller vengueren a Fluridi unes terres situades a Balbs actualment Baups, en la costa del castell En una data posterior al 1070 es féu un jurament de fidelitat al comte Bernat de Besalú, per la torre de Ripoll amb la seva castlania i amb totes les seves…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellgalí, a ponent de l’actual població Degué començar com a capella rural, per convertir-se durant un temps en un petit priorat de donades, i tornar a la situació anterior L’església apareix citada el 1225 més tard, en els anys 1282, 1285 i 1294, apareix citada com a Santa Margarida del Mont Aquesta capella acollí un petit priorat de donades que segurament seguiren la regla de Sant Agustí Aquest tipus de comunitat ja funcionava el 1376, però no degué durar gaire més, car el 1402 la possible darrera monja, Agnès de Pedrinyà,…

Església parroquial esmentada des del 964 Entre els anys 1072 i 1198 la documentació l’anomena indistintament Sant Fruitós in Kastro Terciolo o Castrotercioli i Sant Fruitós de Genebreda , bé que del final del segle XII en endavant sempre s’esmenta únicament amb el cognom de Castellterçol L’apellatiu de Ginebreda el devia rebre de l’antiga villa o gran propietat de la Ginebreda, encara subsistent al nord de la vila L’església de Sant Fruitós va esdevenir el centre d’una gran parroquia i població El 1130 l’església amb la seva sufragània de Sant Julià d’Úixols fou cedida al monestir de l’…

D’aquesta església avui desapareguda, i de la qual fins i tot s’ignora el lloc exacte on era situada, en tenim molt poques notícies la trobem documentada amb certesa per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga el 18 d’octubre de 1047, en la qual es fa constar que Sant Joan queda exclós de la seva dependència per tal com pertanyia al monestir de Sant Cugat per donació que havia fet a favor seu una dona anomenada Riquilda Un altre document on s’esmenta aquesta església data de l’any 1080 segons l’escriptura, un clergue anomenat Ramon…

Trobem esmentada per primera vegada aquesta església l’any 1132 en una deixa que figura en el testament de Berenguer de Montcada jurat el 17 d’abril L’any 1175 hi havia un prevere al seu servei, segons es desprèn del testament d’Ermessenda, muller de Guillem de Cabanyes, en el qual consta la deixa d’un morabetí a Santa Maria de Montcada i d’un altre al seu prevere L’ermita fou cremada pels francesos el 12 de juny de l’any 1808 La imatge de la Mare de Déu fou salvada per l’ermità, que la dugué a Sant Andreu més tard fou traslladada a l’església de Montcada Quan al començament del segle actual…

El castell d’Alcorassa fou un dels tres castells de què disposava a l’edat mitjana la ciutat de Balaguer, juntament amb la Suda o Castell Formós, el més important, i el de Gerundella tots ells es comunicaven entre si per altes i gruixudes muralles, les quals envoltaven i protegien la vila El castell d’Alcorassa enllaçava, mitjançant les seves muralles, per llevant amb la Suda i per migdia amb el castell de Gerundella Dues referències documentals donen notícia de la fortalesa d’Alcorassa La primera data de l’any 1102, quan el comte Ermengol V d’Urgell donà el castell d’Alcorassa o el de…