Sant Pere de Castell-llebre (Peramola)

L’existència d’aquesta església queda reflectida en un document, datat l’any 945, en què el prevere Ansifred donà a Santa Maria de la Seu l’alou format per les esglésies de Santa Maria i Sant Pere de Kastrovetere, identificat amb Castell-llebre, i que estarien situades en un meandre del riu Segre. Hi ha la possibilitat, no documentada arquitectònicament ni arqueològicament, que l’església de Sant Pere fos edificada al pla, al costat del Segre, al peu del rocam on hi ha l’església de Santa Maria, cosa que explicaria la referència en el susdit document de la situació d’aquestes esglésies “prope albeo flumen Secor”. L’any 1035 es registra la venda d’una terra “in apendicio de Sancti Petri in villa que dicitur Trogone, in loco que vocant ad ipsa plana”, que vindria a refermar la suposició anterior. L’any 1575, en la visita realitzada a Nostra Senyora del Pla de Tragó—l’actual Santa Llúcia de Tragó—, s’especifica que s’ha de fer una “tancadura” per a la porta de l’església annexa de Sant Pere.