Resultats de la cerca
Es mostren 1978 resultats
dislèxia
Psicologia
Dificultat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits.
Els símptomes que presenta són la confusió de les lletres que tenen semblances gràfiques trastorn òptic o fonètiques trastorn acústic i l’anormalitat en l’agrupació de les lletres en formar les paraules alteració de la funció de globalització o síntesi Hom ha parat especial atenció en les dislèxies en el camp de la pedagogia en apreciar la dificultat d’un bon nombre d’infants per a l’aprenentatge de la lectura Bé que pot derivar de pertorbacions cerebrals o nervioses, unides sovint a un cert desequilibri, alguns autors moderns veuen també la causa d’aquella dificultat en certs…
Lucien Febvre
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor a la Universitat d’Estrasburg, on fundà 1929, amb Marc Bloch, la revista “Annales d’Histoire Économique et Sociale” Annales El 1933 ocupà la càtedra d’història de la civilització moderna al Collège de France Presentà la història com una síntesi dels resultats de les ciències socials, i rebé la influència de Vidal de la Blache, de Durkheim i de Simiand Entre les seves obres es destaquen Philippe II et la Franche-Comté 1911, Un destin Martin Luther 1928, la seva tesi doctoral, La terre et l’évolution de l’humanité 1922, llibre de geografia humana on combat el…
Pierre Emmanuel
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Noël Matthieu, poeta occità en llengua francesa.
La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit Tombeau d’Orphée 1941, Combats avec tes défenseurs 1942, Sodome 1944, La liberté guide nos pas 1945 i Babel 1952 són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista Visage nuagé 1956, Versant de l’âge 1958, Le goût de l’un 1963, Notre Père 1969, Jacob 1970, La vie terrestre 1975, Tu 1978, L’autre 1980, Baudelaire, la femme et Dieu 1982 i Grand Oeuvre 1984, síntesi de la seva obra poètica El 1968 fou…
Christiaan Huygens

Christiaan Huygens
© Fototeca.cat
Física
Físic neerlandès.
El 1673 publicà la seva obra cabdal, Horologium oscillatorium , síntesi dels seus coneixements de mecànica, que fructificaren en l’invent del rellotge de pèndol Juntament amb el seu germà Constantijn, construí telescopis gràcies als quals pogué explicar l’anell de Saturn i descobrir Tità, satèllit de Saturn i microscopis amb els quals investigà sobre petits organismes vius És famosa la seva teoria sobre la natura ondulatòria de la llum Traité de la lumière , 1690 Feu importants aclariments sobre la força centrífuga De vi centrifuga i sobre el xoc dels cossos elàstics De motu…
Enric Sanmartí i Grego
Arqueologia
Arqueòleg.
Ha estat conservador 1971-85 i director 1982-84 del Museu Arqueològic de Barcelona És conservador del Museu Monogràfic d’Empúries des del 1985 i fou director de les excavacions entre el 1985 i el 1992 És membre del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín i del CNRS Ha excavat a Albintimilium Itàlia, a Cartago Tunísia, a la factoria fenícia de Toscanos Màlaga i en diferents jaciments ibèrics La seva recerca científica ha destacat molt especialment en els estudis sobre ceràmiques de vernís negre Entre una vasta i variada bibliografia cal esmentar La cerámica campaniense de Emporion y Rhode…
Har Gobind Khorana
Medicina
Bioquímic nord-americà d’origen indi.
Estudià a les universitats de Panjab i Liverpool, on es doctorà el 1948 prosseguí la seva formació a l’Institut Federal de Tecnologia de Zuric amb Alexander Todd L’any 1966 es naturalitzà nord-americà Exercí la docència a les universitats de Vancouver 1952-59 i Wisconsin 1960-70 i del 1971 fins a la jubilació 2007 al Massachusetts Institute of Technology Les seves investigacions se centraren en la interpretació del codi genètic i la síntesi proteica, per la qual cosa el 1968 obtingué el premi Nobel de medicina juntament amb Robert W Holley i Marshall W Nirenberg Fou guardonat…
Agustí Fancelli i Pardo
Periodisme
Música
Periodista i crític musical.
Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de…
Josep Maria Garrut i Romà
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Ha conreat la pintura i ha estat conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa museu Gaudí de Barcelona, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana AELC Ha publicat Barcelona, vint segles d’història amb F Udina, 1963, Guía de Gaudí amb J Bassegoda Nonell, 1970, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977…
música australiana
La Sydney Opera House, projecte de l’arquitecte danès Jørn Utzon, és un dels conjunts de sales d’òpera i concert millors del món
© Corel Professional Photos
Música
Música desenvolupada a la moderna Austràlia.
Cada estat té una orquestra simfònica, un conservatori de música o una facultat de música a la Universitat La música culta compta amb dues intèrprets de fama internacional, la soprano Nellie Melba 1859-1931 i Joan Sutherland 1926, i la Sydney Opera House, un dels conjunts de sales d’òpera i concert de disseny més agosarat i de millor acústica del món també destaquen alguns compositors notables Percy A Grainger 1882-1961, deixeble de Ferruccio Busoni i amic d’Edward Grieg, i Arthur Benjamin 1893-1960 En l’actualitat la música australiana més popular és una síntesi dels cants…
element sintètic
Química
Qualsevol dels elements químics que no ha estat trobat en estat natural, però que s’ha obtingut per síntesi.
Són elements de nombre atòmic elevat, inestables i radioactius, amb períodes de semidesintegració relativament curts i que possiblement es desintegraren durant la formació de la Terra El primer element que es considerà sintètic fou el tecneci, de número atòmic 43 i descobert l’any 1937, que deu el seu nom al fet d’haver estat el primer element en ésser obtingut de forma artificial tot i que més endavant se'n va detectar l’existència en estat natural en alguns estels gegants vermells L’any 1962 se'n van detectar traces a la Terra en una mostra de mineral pechblenda El segon element sintètic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina