Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
Martín Gómez de Herrera
Música
Teòric i cantor castellà.
Es formà al costat de Bartolomé de Quevedo, mestre de capella de la catedral de Toledo, on l’any 1569 fou admès com a cantor El 1587 ingressà com a cantor a la capella reial de Felip II El 1600 tornà a Toledo com a capellà reial Redactà un tractat teòric que restà inèdit Advertencias sobre la canturía eclesiástica ~1580 En aquest escrit Gómez de Herrera pren posició a favor del breu obtingut per la corona espanyola, el 1570, per a mantenir l’ús del cant pla tradicional de la catedral de Toledo i en contra de la reforma del cant pla promoguda pel papa Pius V
Gerber Cucurell

Gerber Cucurell
Arxiu G. Cucurell / Patty Trespando
Escalada
Escalador.
Membre de la Unió Excursionista de Sabadell, és un dels principals practicants de l’escalada tradicional de Catalunya A disset anys ja havia escalat la via Directa Americana al Drus Alps Obrí nombroses vies a Montserrat, entre les quals destaca la Pecata Minuta Fou premiat en diverses ocasions per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC l’any 2005 per la primera repetició nacional de la via Passage Cardiaque a la cara oest dels Drus i l’any 2006 i 2007 per un conjunt d’activitats alpinístiques d’alt nivell, tant als Pirineus com als Alps També realitzà escalades…
Francesco Algarotti
Literatura italiana
Poeta i assagista italià, exponent del cosmopolitisme cultural del s XVIII.
Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa…
Francesc Garcia
Cristianisme
Teòleg.
Dominicà, fou professor a la Universitat de València És el monetarista més destacat de l’escola de València A diferència de l’escolàstica tradicional, afirmà que la causa del valor no és el cost, sinó la utilitat, establí una relació causal entre quantitat de moneda i preus, sostingué que la taxa de canvi entre dues monedes és la de la relació entre llurs poders adquisitius en ambdós països i justificà determinades taxes d’interès La seva obra prop de 1 400 pàgines Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer València,…
afro-
Música
Prefix que, en locucions com "música afroamericana" o "música afrocaribenya", denota les influències africanes en la música d’aquestes regions.
La comunitat negra d’Amèrica originària de l’Àfrica subsahariana ha influït força en la música tradicional de bona part del continent Es pot fer una divisió entre les zones on la cultura africana ha coincidit amb la cultura anglòfona Amèrica anglòfona , en les quals ha generat estils com el gòspel , el jazz o el ragtime , i les zones on ha entrat en contacte amb la cultura llatina música popular de l' música popular de l’Amèrica llatina , en les quals han aparegut danses i estils com la salsa , el calipso , el mambo , la rumba , el bolero , el ska , la samba i la bossa nova
Juan González Arintero
Cristianisme
Teòleg castellà.
De l’orde dominicà, fou professor de ciències 1886-98 i de teologia al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca i a Roma En una primera època fou un fervorós convençut del valor apologètic de la ciència El diluvio universal, demostrado por la geología Vergara, 1891 i La evolución y la filosofía cristiana , del qual no arribà a publicar sinó els dos primers toms El contacte, però, amb religioses contemplatives i la maduració del seu esperit el portaren a valorar cada vegada més les vies místiques La evolución mística 1908, Cuestiones místicas 1916 i La verdadera mística tradicional…
Gran Premi de Marxa de Sant Celoni
Atletisme
Competició internacional de marxa atlètica disputada a Sant Celoni des del 1973.
Des del primer moment anà variant el format, alternant proves en pista i en ruta i també la distància, entre els 5 km i els 50 km L’any 1982 també fou Campionat de Catalunya en pista, amb victòries de Josep Marín 10000 m i Teresa Palacio 5000 m Entre els guanyadors destaquen Marín 5 vegades, Víctor Campos 2, Manuel Alcalde 2, Palacio, Glòria Granados i Mari Cruz Díaz L’organització de la prova fou, fins el 2008, del Club Atletisme Sant Celoni, que també organitzà la tradicional Sant Celoni-la Costa 1977-97 L’edició del 2011, la 26a, anà a càrrec de la Unió Atlètica Baix Montseny
Deià
Deià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana que en aquest sector pren el nom de serra de Teix , 1 064 m alt i obert a la mar per la costa espadada centrada per la cala de Deià , tancada a l’oest per la punta de Deià on hi ha la torre de Deià , o sa Pedrissa , una de les principals antigues defenses del terme contra els atacs marítims i per la punta de sa Foradada El territori és molt muntanyós, cobert en part de pinedes i alzinars 295 ha hi era tradicional el carboneig i matollars 150 ha L’agricultura és predominantment de secà unes 388 ha d’oliveres i 70 de garrofers, a més…
Poemes en ondes hertzianes
Literatura catalana
Primer llibre de poemes de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1919.
Desenvolupament enciclopèdic El títol ja en delimita el contingut, regit pel maquinisme urbà Encapçala el llibre una citació de Pierre Albert-Birot, que expressa la voluntat de trencar amb la poètica aristotèlica La segueix una carta pròleg adreçada a Millàs-Raurell, “Lletra d’Itàlia”, en què fa una síntesi dels mecanismes propis del futurisme italià i cita alguns escriptors catalans Dídac Ruiz, Vicenç Solé Sojo, JV Foix que semblaven tenir alguna vinculació amb l’avantguarda Els nou poemes de la resta del recull incorporen bona part dels recursos formals del cubofuturisme Salvat hi…
La família dels Garrigas
Literatura catalana
Novel·la de Josep Pin i Soler, publicada el 1887.
Exposa la història de la dissolució sistemàtica d’un nucli familiar tradicional d’un mas del Camp de Tarragona un medi, unes formes de vida, uns tipus humans ancorats en l’antic règim, i en últim terme anullats per la història Pin i Soler explicà com l’origen d’aquesta primera novella havia estat una precisa voluntat de resposta verista a l’edulcoració sentimental pairalista i ingènua de La vida en lo camp de Vidal i Valenciano 1867, i, més en general, una contestació de la literatura que el renaixentisme havia instituït i topificat En aquest sentit, La família dels Garrigas era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina