Resultats de la cerca
Es mostren 16512 resultats
burjador
Oficis manuals
Eina que consisteix en un pal a l’extrem del qual va fixat perpendicularment un disc de fusta, com la que és emprada per a remenar i enfonsar els taps en el rentador.
atàxia medul·lar
Patologia humana
Atàxia causada per afectació de la sensibilitat profunda que va pels cordons posteriors de la medul·la espinal i comporta una pèrdua de la sensibilitat postural de les extremitats inferiors motiu de l’atàxia.
L’individu camina bruscament, deixant caure els peus fortament sobre el taló L’estàtica també és força alterada obligat l’atàxic a mantenir la posició erecta dempeus, el tronc oscilla entorn del seu eix gravitatori Es veu sobretot en la tabes, però també en l’anèmia perniciosa i altres malalties
oració temporal
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple (Així que puguis, avisa’m. No s’ho creia fins que el va veure).
Les oracions temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat, posterioritat o reiteració d’accions respecte a les que expressa el verb de l’oració principal Són introduïdes mitjançant les conjuncions o locucions conjuntives temporals quan, així que, mentre, mentre que, llavors que, tan aviat com, tot seguit que, des que, d’ençà que, cada vegada que, sempre que, abans que, després que, fins que
cavaller
Indústria tèxtil
Barra de ferro o fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del teler, i que serveix de guia i suport als fils de l’ordit.
bala traçadora
Militar
Bala que porta a l’interior una substància lluminosa o fumífera que s’incendia en el moment del tret i va deixant un rastre lluminós o de fum que n’indica la trajectòria.
Hom la utilitza per a la correcció del tret, en especial contra objectius mòbils i durant la nit, intercalada en la munició normal de les armes automàtiques
punt
Tros de fil que va d’un forat a un altre de molt pròxim dels que hom fa en una tela, en una peça de pell, etc, travessant-la amb una agulla enfilada.
esclopet
Indústria tèxtil
Torrilló que va collat al balancer de la metxera per mitjà d’un escaire i que fa de suport i guia a la peça corredissa que comunica el moviment al joc de cadells.
Segons la seva posició fa variar l’amplitud del moviment del balancer
Sant Martin de Les
Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…
La cultura arquitectònica del Cister i la seva influència
Art gòtic
La introducció de la cultura arquitectònica cistercenca a Catalunya, arran de la construcció dels grans conjunts monàstics de Poblet i Santes Creus, va comportar un trencament bastant acusat amb la tradició romànica del segle XII i la introducció de novetats i de plantejaments que van tenir una incidència molt considerable en el procés de definició inicial de l’arquitectura gòtica catalana En un article anterior hem valorat les més significatives d’aquestes innovacions Aquí en volem posar de manifest la transcendència, els efectes i la important repercussió L’aportació arquitectònica del…
L’escultura decorativa a la catedral de Girona
Art gòtic
L’arquitectura gòtica catalana, racional i austera, exhibeix uns trets diferencials respecte del gòtic del centre i el nord d’Europa que es concreten en la simplicitat d’estructures i la senzillesa de formes, cosa que no va facilitar gens ni mica la presència d’escultura monumental o decorativa a les catedrals catalanes i en altres construccions religioses i cíviques En general, els murs i els elements estructurals, com ara pilars, columnes, arcs, impostes o voltes, mostren preferentment una nuesa ornamental al llarg de tot el període gòtic, fins i tot en l’etapa de més proliferació…