La introducció de la cultura arquitectònica cistercenca a Catalunya, arran de la construcció dels grans conjunts monàstics de Poblet i Santes Creus, va comportar un trencament bastant acusat amb la tradició romànica del segle XII i la introducció de novetats i de plantejaments que van tenir una incidència molt considerable en el procés de definició inicial de l’arquitectura gòtica catalana. En un article anterior hem valorat les més significatives d’aquestes innovacions. Aquí en volem posar de manifest la transcendència, els efectes i la important repercussió.