Resultats de la cerca

La dècada dels anys seixanta, ara ja mitificada, va ser la dels anys divins, feliços, de les noves modes, dels Beatles, Kennedy i Che Guevara però també va ser la dels « Veinticinco años de paz », que va acabar el procés de Burgos Només l’any 1968 es van produir fets com l’assassinat de Luter King, l’elecció de Nixon, els fets del maig del 68 o la invasió de Txecoslovàquia Els artistes nascuts després de la Guerra Civil espanyola es van sentir particularment implicats en tot el que passava al seu voltant L’abstracció de colors amb contorns ben definits Albers, Newmann, Stella, Reinhardt s’…

Descripció de l'any hidrològic 2011-12 La Tordera, completament seca, al seu pas per Santa Maria de Palautordera, al setembre © Mireia Écija Muñoz L'any hidrològic va estar marcat per dos factors a totes les conques fluvials de Catalunya la irregularitat de les pluges, concentrades bàsicament en dos episodis durant l'any, i el fort estiatge durant els mesos de calor Aquesta combinació va provocar que alguns rius s'assequessin, com és el cas de la Tordera a Sant Celoni o del Gaià a Vilabella, i que patissin una sequera hidrològica semblant a la dels anys 2007 i 2008 Només l'episodi de pluges…

Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí El 1877 el…

Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo…

Biografia A vuit anys, els seus pares l’enviaren a Terrassa amb uns familiars i assistí a classe als escolapis El 1916 ingressà a l’Escola Calassància de Morella i vestí la sotana calassància a Moià el 15 de juliol de 1917 professà l’1 de setembre de 1918 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Alella El 20 de desembre de 1924 fou ordenat sacerdot S'inicià en l’ensenyament a Mataró, i després anà a Sarrià El 1930 fou enviat a Cuba però emmalaltí i tornà el 1932 a Catalunya, destinat a Olot En començar la revolta al juliol del 1936 era el director dels interns Es quedà a la ciutat i, amb l’…

El castell del bisbe de Vic era situat a l’actual plaça del Pallol de Tarragona, en ple nucli antic de la ciutat, i ocupava l’edifici de l’antiga Audiència o torre de l’Audiència —actualment rehabilitat per a equipaments culturals i ocupat en part pel Collegi d’Advocats de Tarragona— Aquesta construcció aprofita les restes d’una de les dues torres bessones del gran complex edilici construït a Tarraco al segle I, el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris , que ocupava la part alta de la ciutat, tot distribuint-se en dues grans places, una de superior o recinte de culte i una d’inferior…

Capitell núm 5 154 Capitell amb el núm d’inventari 5154 A Martí Capitell de pedra núm 5 154, en bon estat de conservació, de cos cilíndric, decorat en els angles i en tres de les cares La secció quadrada superior s’aconsegueix mitjançant una decoració en alt relleu que parteix de l’angle superior i baixa en forma de capoll, marcat amb unes fondes estries Al centre de les cares ornades en veiem un de semblant, però menor, flanquejat per unes altres línies que omplen els espais lliures L’astràgal té forma tòrica, sense ornamentació L’àbac és una banda llisa que continua per la superfície del…

Situació Vista general del castell amb la torre poligonal adossada a una construcció tardana habilitada com a masia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, integrat dins una pagesia, forma, conjuntament amb l’església, el nucli antic d’Orpí, desdoblat en dos grups de cases sobre el torrent de Morei i a la riba dreta de la riera de Carme, al sector meridional de la comarca, prop de l’Alt Penedès Mapa 35-15391 Situació 31TCF813976 S’hi arriba des d’Igualada per la carretera de Vilafranca del Penedès Immediatament després d’haver travessat la Pobla de Claramunt, a mà dreta, es troba el…

Situació Vista aèria del recinte murat, amb l’església de la Santa Creu a primer terme ECSA - J Todó Restes d’un castell situat al cim d’un turó, al poble de Calafell, a pocs quilòmetres de la mar A l’extrem sud del turó hi havia el castell, a l’altre, l’església Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Calafell és situat al costat de la carretera que va del Vendrell a Vilanova i la Geltrú JBM Història L’indret de Calafell és documentat per primera vegada l’any 999, en què és esmentada l’espluga de Calafell en el límit occidental d’unes terres del Penedès, al lloc anomenat Marítima, dins el terme…