Resultats de la cerca

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

Característiques generals Els escafòpodes formen un petit grup de molluscs marins, conegut des del Devonià inferior hi ha qui considera que havien aparegut abans, a l’Ordovicià la troballa més antiga als Països Catalans correspon al Triàsic de Caldes de Montbui Vallès Occidental Són organismes totalment marins, que no ocupen les zones d’estuari ni les d’aigües fredes Tots els seus representants tenen un mode de vida infaunal i per enterrar-se en el sediment fan servir el peu com una pala, d’una manera semblant als bivalves precisament el nom del grup peu en forma de pala es…

“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…

Dates històriques 409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica 415 Un petit grup de visigots s’installa a la Tarraconense 426 Comencen els atacs vàndals a les Balears 441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà 441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense 466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense 531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo 532 Els francs entren…

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…

Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot

Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des…

És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic

El castell Les restes De tot el conjunt defensiu que constituïa el castell només en resten alguns panys de les muralles que encerclen el cim del turó Justament aquí se situa la capella fortificada i prop seu encara es poden veure restes d’altres construccions la part baixa d’una torre exempta de planta circular i alguns basaments d’unes edificacions residencials Sembla que l’accés al recinte casteller devia coincidir amb l’actual, ja que en aquest punt queda resguardat per una bestorre que devia servir de control i defensa Aquesta bestorre, de planta quadrada, té dos pisos oberts a l’interior…