Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les…
Francisco Seirul·lo Vargas
Esport general
Preparador físic i professor d’educació física.
Conegut com Paco Seirullo, guanyà un Campionat d’Espanya júnior de 200 m llisos i una medalla de bronze de 400 m tanques en el Campionat d’Espanya universitari Llicenciat en Educació Física a l’INEF de Madrid 1972 i entrenador d’atletisme d’àmbit estatal 1975, fou professor a l’INEFC de Barcelona 1976-2010 i director acadèmic 1979-81 i 1988-89 i cap d’estudis en dues ocasions Dins l’àmbit de l’INEFC, fundà i dirigí la Revista de Educación Física 1985 i la Revista de Entrenamiento Deportivo 1987 També impartí cursos de postgrau i fou professor del màster d’Alt Rendiment Esportiu del COE i de l…
pinçar
Agronomia
Tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de reunir-los sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió.
Generalment es pinça per empetitir o allunyar allò que es visualitza una fotografia, un text, la mida del navegador, etc
picada

Picada
MPG
Gastronomia
Ingredient o ingredients aixafats picant-los dins el morter i destinats a acompanyar o a formar una salsa o un amaniment per tal de fer més saborós un guisat o qualsevol plat que hom prepari.
medicina regenerativa
Biologia
Branca biomèdica l’objectiu de la qual és tractar les malalties provocades pel funcionament anòmal de determinades cèl·lules, teixits o òrgans reemplaçant-los per cèl·lules, teixits o òrgans funcionals i immunològicament compatibles amb el pacient.
Aquesta substitució es pot fer activant les cèllules mare de teixit del pacient o utilitzant cèllules mare embrionàries
de sèrie
Tecnologia
Dit dels aparells, màquines, objectes, etc, que han estat fabricats en sèrie, especialment dels automòbils i de les motocicletes que són destinats a ésser adquirits per usuaris que no volen emprar-los per a competicions.
llimutja
Arts decoratives
Mescla de pols d’argila sedassada i barrejada amb aigua, que serveix als terrissers per a donar una capa vermellosa als objectes que fabriquen, per a polir-los i per a tapar-ne els defectes.
bita
Transports
Cilindre de ferro o d’acer que, subjecte a la coberta d’un vaixell, serveix per a amarrar-hi un cap, una cadena o un cable, o per a ajudar a amollar-los més lentament.
Solen ésser dobles, i són situades generalment damunt una base comuna En les embarcacions menors, com en els vaixells antics, són de fusta dura/>
metre
Música
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.
Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura recursiva en…
Bibliografia
Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni»,…