Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
Charles Rudolf Friml
Música
Compositor i pianista txec naturalitzat nord-americà.
Estudià piano amb J Jiránek i composició amb A Dvorák al Conservatori de Música de Praga Acompanyà al piano el violinista Jan Kubelík en diverses gires per Europa i els Estats Units i el 1904 debutà en solitari a Nova York A partir del 1906 s’installà als Estats Units, on treballà com a pianista i professor A Nova York estrenà el 1906 el seu Concert número 1 per a piano i orquestra , i arribà a ser membre de la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Aviat guanyà fama com a compositor, especialment de cançons, danses i estudis, alguns dels quals signà amb el pseudònim de Roderick…
Johannes Crüger
Música
Compositor i teòric alemany.
La seva principal contribució a la música alemanya del segle XVII fou la revitalització del coral protestant Estudià teologia a la Universitat de Wittenberg Saxònia, i el 1622 esdevingué cantor a Sant Nicolau, a Berlín, plaça que mantingué fins a la seva mort, i també professor al Grauen Kloster Gymnasium de la capital alemanya Com a teòric exercí una notable influència, però encara fou més important la seva contribució a la música religiosa alemanya Compilà, arranjà i també compongué melodies de corals, moltes dels quals, com Nur danket alle Gott 'Doneu gràcies al Senyor', Jesu meine Freude…
André Boucourechliev
Música
Compositor, crític i musicòleg francès, d’origen búlgar.
Format al Conservatori de Sofia i a l’École Normale de Musique de París, la seva assistència als Cursos de Darmstadt li despertà l’interès per la composició El fruit fou la seva primera composició, Musique à trois L’any 1957 decidí treballar amb L Berio i B Maderna, amb els quals entrà en contacte amb la música electrònica, i produí la seva primera obra en aquest gènere, Texte I Si les peces electroacústiques tenen com a interès els paràmetres de l’imperceptibilitat, l’obra Grodek amb text de G Trakl per a soprano, flauta i tres percussions destacà pel seu caràcter dramàtic El reconeixement…
Richard Rodney Bennett
Música
Compositor i pianista anglès.
Deixeble de L Berkeley i H Ferguson a la Royal Academy of Music de Londres, amb ells adquirí la tècnica necessària per a desenvolupar un talent creatiu que a setze anys el portà a utilitzar el mètode de composició amb dotze notes dodecatonisme Una beca del govern francès 1957 li permeté estudiar dos anys amb Pierre Boulez El 1959 s’erigí com un dels noms més importants dins dels cercles compositius britànics La diversitat de llenguatges, l’amplitud de registres de la seva obra i la varietat estilística li permeteren crear una obra prolífica Si bé les seves primeres mostres…
Johann André
Música
Compositor i editor de música alemany.
Fill d’una família de fabricants de seda, des de molt petit demostrà el seu interès per la música Durant l’ocupació francesa entrà en contacte amb l' opéra comique , fet que resultà clau en la seva carrera La primera aproximació al gènere fou com a traductor de llibrets, i el seu entusiasme el dugué a escriure la seva primera obra, Der Töpfer 1773, un singspiel que li valgué el reconeixement de Goethe A partir d’aquí començà la seva carrera com a compositor i editor de música, i el 1774 creà una editorial pròpia El 1776 fou nomenat director adjunt al Teatre Theiohil Doebbelin de Berlín, on…
Tomàs López i Torregrossa
Música
Compositor i director de sarsuela castellà.
Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més anomenada, La…
El que cal saber de la tiroïditis
Patologia humana
És anomenada tiroïditis la inflamació de la tiroide, que pot ésser provocada per causes molt diverses i donar lloc a diverses manifestacions que evolucionen de manera molt diferent en cada tipus La tiroïditis infecciosa, poc freqüent, és causada pel desenvolupament de gèrmens a la tiroide Aquest trastorn origina una sobtada inflamació de la glàndula, acompanyada de febre i malestar general, se soluciona amb l’administració d’antibiòtics i estranyament comporta seqüeles La tiroïditis de De Quervain, possiblement causada per una infecció viral, presenta una evolució molt favorable perquè…
El que cal saber dels diverticles esofàgics
Patologia humana
Un diverticle esofàgic és una dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una mena de bossa, es manté en comunicació amb la llum d’aquest òrgan El diverticle més freqüent és l’anomenat diverticle de Zenker, una dilatació anormal de la part posterior de la paret de la faringe i de la primera porció de l’esòfag Els divertides esofàgics poden ésser asimptomàtics, per bé que n’hi ha molts que, per la localització que presenten o la grandària que van adquirint al llarg del temps solen ocasionar dificultats en la deglució dels aliments i episodis de regurgitació…
Hematèmesi
Patologia humana
És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’…
Proves diagnòstiques de la sang
Patologia humana
Per tal d’efectuar la diagnosi de les malalties hematològiques és importantíssim avaluar-ne la simptomatologia i les dades obtingudes en l’examen físic, bé que llur confirmació sol exigir diverses proves Entre els procediments més emprats cal destacar-ne alguns que no solament són indicats en la diagnosi de malalties hematològiques En aquest sentit, tenen un paper principal les anàlisis de sang, que aporten una diversitat d’informacions interessants en l’estudi de diverses afeccions, o que fins i tot els metges solliciten sistemàticament per a l’avaluació inicial de llurs…