Resultats de la cerca

Aspecte de s’Albufera des Grau, amb part de l’extensió d’aigües lliures, un petit illot i els turons que l’envolten, coberts parcialment per ullastrars Yves Hennechart S’Albufera des Grau 12, entre els principals espais naturals de Menorca A 9 km de Maó, cap al nord, es troba S’Albufera des Grau, el cas més notable de llacuna litoral de les Balears S’Albufera forma part d’un conjunt integrat de terres de pastura, turons boscosos i bosquines litorals, equilibrat pels usos rurals tradicionals de Menorca Si la zona humida és el centre i motiu fonamental de la protecció legal de la zona, els…

El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques metamòrfiques…

Euforbiàcies 1 Euphorbia helioscopia a aspecte general x 0,5 b detall d’un ciati amb la càpsula tricoca en fase de maduració i els estams ja despresos x 3 c quatre fases en la maduració d’una flor masculina del ciati x 10 2 Euphorbia segetalis detall d’un ciati amb la flor femenina, les masculines i les glàndules en forma de « croissant » x 3 3 Melcoratge Mercurialis annua a fragment d’un peu masculí amb les inflorescències espiciformes allargades x 0,5 b detall d’una flor masculina x 3 c detall d’un estam x 14 d fragment d’un peu femení x 0,5 e aspecte del fruit cobert de pèls rígids,…

Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…

Situació Planta baixa de la torre sobirana, restaurada fa alguns anys, que ocupa el tercer nivell, el més alt, d’aquest malmès castell ECSA - A Roura Conat és a 5 km de Rià i es troba just a la confluència de les riberes de Noedes i d’Orbanyà, de les quals es forma la ribera de Callau El poble és emplaçat en el punt menys obac d’aquesta vall força estreta, enfondida i ombrívola Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Hom pot arribar al poble de Conat partint de Prada per la carretera N-116 en direcció a Andorra A 2 km, en el barri del Pont de Rià, surt la carretera D-26…

Situació Edifici profundament transformat que mostra a la part superior del mur de migdia un fris de dents de serra sostingut per mènsules esculpides ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble de Sallagosa, a la riba dreta del Segre Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 37” N - Long 2° 2’ 19” E Sallagosa és al peu de la carretera N-116, que des de la Guingueta d’Ix es dirigeix al coll de la Perxa, vers Perpinyà Història La parròquia de Sallagosa és una de les esglésies de la Cerdanya mencionades en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document pretesament…

Situació L’església de Sant Serni de Coborriu vista per la banda nord-est ECSA - E Pablo Aquesta església és situada no gaire lluny de Santa Maria de Talló, en entrar a la vall d’Ingla Mapa 35-10216 Situació 31TCG998898 És a uns 2,5 km de Bellver per la carretera local que surt d’aquesta mateixa població en direcció S i passa per Talló RMAE Història La menció més antiga d’aquesta antiga església parroquial, sota la forma Caput rivi , es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que pretén ésser del 819 però que sembla que es redactà vers la segona meitat del segle X L’…

Portada de “Lecturas”, Barcelona, març del 1949 AF/AHC Certament, la República va deixar a mig acomplir part dels compromisos que havia contret amb les dones tampoc no aplicà alguns dels drets que els foren reconeguts per la constitució republicana i, a més, no arribà ni tan sols a abordar reivindicacions peremptòries, plantejades des de feia dècades Tanmateix, si es valora el període des de la perspectiva del franquisme, la República constituí per a les dones un parèntesi de llibertat i una oportunitat, avortada, d’adquirir una ciutadania plena i d’eixamplar els marges d’autonomia que…

Pintura sobre taula Procedents de la vall de Ribes, es troben, al Museu Episcopal de Vic, dues taules laterals d’altar, la trajectòria de les quals, fins a arribar al Museu, desconeixem Aquestes dues taules fan 98 × 84 cm Es conserven en bon estat, si bé una mica malmeses a la part baixa, la qual cosa no impedeix llur estudi i interpretació Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, on és catalogat amb el núm 9 694 Representa els apòstols Pere i Pau G Llop Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, catalogat amb el núm 9 695 Representa sant Miquel i el diable en l’…

Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb el mur frontal, culminat per un campanar i que inclou la porta d’entrada M Anglada L’església de Sant Joan de Mataplana es troba vora l’extrem nord-occidental del terme municipal, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG 277795 S’hi accedeix per la mateixa pista forestal que condueix al santuari de Montgrony A poc més d’1 km del trencall de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, passada la casa del pla de la Molina, cal prendre, a mà esquerra, un camí que continua fins a la collada del pla de l’Espluga L’església…