Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
El que cal saber de la limfangitis
Patologia humana
La limfangitis consisteix en la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, els petits conductes que transporten el líquid que s’acumula en l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La inflamació dels vasos limfàtics és deguda a restabliment de gèrmens al seu interior, com bacteris o fongs, que procedeixen gairebé sempre d’infeccions cutànies de mans o peus, i penetren als teixits a través de ferides, com les degudes a un gratament intens, o bé úlceres A part de la febre i el malestar general, aquest trastorn es manifesta amb dolor, inflor i envermelliment del…
Sordesa sobtada
Patologia humana
La sordesa sobtada consisteix en una pèrdua sobtada i més o menys intensa de la capacitat auditiva, en general d’una sola orella, deguda a una fallada de la funció coclear Aproximadament, afecta anualment 1 persona de cada 5 000, i especialment adults joves La causa íntima és desconeguda, bé que es relaciona amb el sofriment d’algun trastorn circulatori com és la hipotensió arterial o malalties infeccioses víriques com el xarrampió o la parotiditis En general, hom no en determina un factor causal La sordesa se sol establir en un període de poques hores o menys encara De vegades es descobreix…
absolutisme
Política
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència Amb l’accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l’…
diazocòpia
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a reproduir documents que es basa en la destrucció selectiva de sals de diazoni (o diazoiques) per efecte de la llum ultraviolada.
El document a reproduir necessàriament translúcid és sobreposat a un paper recobert d’una emulsió sensible paper ozalid i el conjunt és introduït dins una màquina màquina de copiar el centre de la qual és constituït per una làmpada de raigs ultraviolats —allargassada i que agafa tot l’ample— i entorn de la qual és fet avançar el paper de manera contínua per entre una llarga U de vidre, que embolcalla la làmpada, i uns corrons que giren contínuament Un cop el paper de còpia ha estat impressionat, és a dir, quan la llum ultraviolada ha destruït l’emulsió en totes aquelles zones que les parts…
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al…
indicador
Química
Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest, generalment per un canvi de color, el punt d’equivalència de les volumetries.
Els indicadors de neutralització són àcids o bases febles, la forma ionitzada dels quals és de diferent color que la forma molecular El color resultant és així determinat pel valor del pH de la solució que hom valora Els més importants són el blau de timol, l’ataronjat de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna Els indicadors mixts són mescles de dos indicadors o d’un indicador i un colorant, i fan més precisa la detecció del punt final Per a les volumetries de precipitació hom empra indicadors que donen lloc en el punt final a l’aparició o desaparició d’un…
Raoul Jobin
Música
Tenor canadenc.
Estudià al Quebec i més tard amplià la seva formació a París, on el 1930 debutà a l’Òpera en el paper de Tybalt en el Romeu i Julieta de Ch Gounod A continuació hi interpretà petits papers i més tard anà a Bordeus, d’on tornà a la capital francesa el 1935 El 1939 hi estrenà l’òpera d’H Sauguet La Cartoixa de Parma , i es presentà simultàniament a l’Òpera Còmica Arran del començament de la Segona Guerra Mundial deixà França i passà als EUA, on el 1940 debutà al Metropolitan de Nova York amb Manon , de J Massenet El mateix 1940 es presentà amb èxit a San Francisco, i un any més tard ho feu a…
bourrée
Música
Dansa de tempo animat, compàs binari i començament anacrústic propera a la gavota i al rigaudon, originària d’Alvèrnia.
JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau Segons JJ…
romanesca
Música
Esquema harmònic -associat a un baix característic- utilitzat des de mitjan segle XVI fins a mitjan XVII com a base per a l’elaboració de variacions instrumentals (variació), àries i, més rarament, danses.
Similar al de la follia o el passamezzo antic, aquest esquema es basava en l’estructura III-VII-i-V-III-VII-i-V-i, distribuïda isomètricament o bé alterada rítmicament per afegiment d’altres notes o acords Sovint presentava ritornelli entre les seves repeticions L’ús de l’expressió aria della romanesca per G Frescobaldi i d’altres suggereix que fou bàsicament una aria per cantare Es desenvolupà especialment a Itàlia i Espanya, sense que es pugui esbrinar la seva procedència El terme apareix per primer cop el 1546 en una collecció per a llaüt de M Phalèse i en els Tres libros de…
rapsòdia
Música
Peça instrumental dels segles XIX i XX caracteritzada per la manca d’una forma precisa o d’una tècnica de composició concreta.
Del grec rhapsodía , el terme designava a l’antiga Grècia els diversos passatges d’un poema èpic, cantats per un recitador professional rapsode Al principi del segle XIX, el compositor hongarès Václav Jan Tomášek l’emprà per primer cop com a títol d’algunes de les seves peces per a piano 15 rapsòdies La rapsòdia no presenta cap determinació estructural o compositiva Sovint, però, ha anat associada a un cert caràcter heroic o nacionalista, a un ús generalitzat -abusiu, segons alguns- de tota mena de contrastos dinàmics, tímbrics, etc o a l’ús de temes més o menys folklòrics o folkloritzants…