Resultats de la cerca
Es mostren 5874 resultats
Sant Martí d’Ogassa
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…
Sant Romà de Joanetes (la Vall d’en Bas)
Situació L’església de Sant Romà és la parroquial de Joanetes i centra el nucli de població disseminada de l’antic municipi que l’any 1970 fou agregat al de la Vall d’en Bas, de nova creació El municipi de Joanetes confrontava a llevant amb els vessants orientals dels cingles de Falgars i la serra de Sant Miquel, a tramuntana amb la serra del Puigsacalm i Santa Magdalena del Mont i més a llevant tenia la serra de la Guàrdia Mapa 294M781 Situació 31TDG521637 Per arribar a Joanetes cal agafar la carretera d’Olot a Vic 1,5 km després d’haver passat les Preses cal tombar a mà dreta i travessar el…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…
Capellades
Vista aèria de Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrerad’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d…
Saus, Camallera i Llampaies
Saus
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Saus és situat al SW de l’Alt Empordà, al límit amb el Baix Empordà i el Gironès, format pels pobles de Camallera, Saus i Llampaies El territori, d’11,37 km 2 , és lleugerament accidentat per les serres de formes suaus que caracteritzen el límit ponentí de la plana alluvial empordanesa, i que en aquests paratges, on els cursos del Ter i del Fluvià són més apropats, marquen la partió d’aigües entre ambdós rius La part més gran del terme pertany a la conca del Fluvià A llevant del poble de Camallera, al fons d’una cassoleta voltada de pujols, hi havia el…
Castelló de Farfanya

Castelló de Farfanya, on destaca dalt d’un turó les restes del castell i de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Castelló de Farfanya, de 52,62 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, afluent del Segre per la dreta, que travessa el terme longitudinalment de N a S Limita amb els municipis d’Os de Balaguer N i NE, amb les Avellanes i Santalinya per un punt, al cim de la Torreta, també al N, Balaguer E, Menàrguens S, Albesa SW i Algerri W S’hi troba l’anticlinal de la Serra Llarga 435 m, que, des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana Entre les fites orogràfiques i partides del…
Amat, Trias, Vieta i Josep Freixa, a Terrassa
L'actuació conjunta Amat, Trias i Vieta La masia Freixa, obra de l’arquitecte Muncunill, 1908, en una postal de començament de segle L'empresa Successors d’Ignasi Vieta es convertirà en Freixa i Sans el 1894, tot començant la producció de filatura d’estam i introduint els teixits d’alpaca Si hem de fer cas d’un cronista terrassenc —Francesc Giralt—, l’empresa Amat i Trias —no Amat, Trias i Vieta, com diu ell— va néixer el 1833 en fer-se càrrec de la fàbrica d’Ignasi i Josep Anton Vinyals, establerta el 1824 a Monistrol de Montserrat i amb magatzem a Barcelona Un dels successors —Ignasi Vieta…
La Selva
Situació i presentació L’extensió de la comarca de la Selva és de 995,11 km 2 , la mateixa que la Generalitat establí l’any 1936 La Selva pertany a la regió de Girona i és situada a l’E de Catalunya Limita per l’E amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i Osona per l’W amb el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa, i al litoral, amb la Costa Brava Blanes avall, la muntanya se separa de la mar i deixa lloc a les platges del Maresme A l’interior, a ponent, les Guilleries separen ben visiblement la Catalunya mitjana Manresa, Vic dels centres de vida de la Catalunya oriental Olot,…
Ripoll
Vista aèria de Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
Santa Maria d’Avià
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria s’alça en un indret planer, envoltat d’alzinars i conreus, vorer, vers migjorn, a la població d’Avià Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,7 — y 58,7 31 TDG 037587 Una vista de l’exterior de l’església des del sud-est Hom hi pot apreciar com l’absis gairebé ateny la mateixa amplària de la nau Cal observar també el mur de tancament de la nau com surt per damunt el nivell de la teulada R Viladés Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Després de…