Situació
L’església de Sant Romà és la parroquial de Joanetes i centra el nucli de població disseminada de l’antic municipi que l’any 1970 fou agregat al de la Vall d’en Bas, de nova creació. El municipi de Joanetes confrontava a llevant amb els vessants orientals dels cingles de Falgars i la serra de Sant Miquel, a tramuntana amb la serra del Puigsacalm i Santa Magdalena del Mont i més a llevant tenia la serra de la Guàrdia.
Mapa: 294M781. Situació: 31TDG521637.
Per arribar a Joanetes cal agafar la carretera d’Olot a Vic. 1,5 km després d’haver passat les Preses cal tombar a mà dreta i travessar el riu Fluvià i el veïnat de Can Trona. L’església de Sant Romà és a uns 2 km. (JVV-ANM)
Història
És en un precepte de Carles el Simple de l’any 898 a favor de la Seu de Girona on apareix esmentat per primera vegada el topònim del lloc, el qual apareix escrit amb la grafia Iohannetum. Amb posterioritat, dins la segona meitat del segle X, un document datat el 957 fa esment de l’indret; segons ell el levita Elderic atorga al monestir de Sant Joan de les Abadesses un alou situat a Laés i cita com a afrontació territorial d’aquesta propietat cedida la “villa de Ioanneto”.
De fet, no és fins a l’any 1150 en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses que hi ha la primera menció al temple de Sant Romà de Joanetes. Segons explicita el text de l’acta de dedicació amb motiu d’aquesta celebració li foren confirmats per part dels bisbes i abats assistents a aquest cenobi tots els béns i esglésies que posseïa, entre les quals figura l’“ecclesiam Sancti Romani de Jonates”, amb tots els delmes, primícies, pertinences i oblacions dels parroquians. Resta, doncs, evident que el temple de Joanetes era ja possessió del monestir de Sant Joan des de temps antics, segurament des del segle X, i per aquest motiu els abats tingueren el privilegi de la provisió de rectors.
Cal dir d’altra banda que dins un concepte més ampli el lloc de Joanetes es trobava inclòs territorialment dins les extenses possessions del vescomtat de Bas, i foren, doncs, els vescomtes d’aquesta nissaga els qui ostentaren la plena jurisdicció civil i criminal sobre aquesta vila.
Per un instrument datat l’any 1208 hi ha notícia que Gerald de Cartellà, la seva muller i llurs fills vengueren a la canònica de Santa Maria de Besalú la meitat d’un camp situat a la parròquia de Sant Romà de Junates, pel preu de quinze sous. Posteriorment, dins encara la tretzena centúria, l’església de Sant Romà és esmentada en les Rationes decimarum de l’any 1279, com a “ecclesia de Junetis”, la qual l’any 1280 és anomenada “ecclesia de Junetes”.
Ja al segle XIV, en el Llibre verd del capítol de Girona datat el 1362 és consignat el temple de “Sancti Romani”, i en els nomenclàtors diocesans de final de segle figura també, l’“Ecclesia parrochialis sancti Romani de Iunetis”. (MLIR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, en la qual és difícilment deduïble l’estructura original, amb una nau, capçada vers llevant per un absis semicircular (planta: J. Marguí-G. Anglada).
J. Marguí-G. Anglada
L’església de Sant Romà de Joanetes és un edifici que ha sofert importants remodelacions que n’han desfigurat totalment l’estructura original, de la qual es conserva només la façana de ponent i un curt tram de la nau.
Sembla que originàriament es devia tractar d’una església d’una nau, possiblement capçada per un absis, a la qual fou substituïda totalment la capçalera i s’obriren els murs laterals, fins a assolir la seva estructura actual d’església de tres naus amb un únic absis quadrat.
A la façana de ponent, recentment repicada, és on es fan més visibles els elements originals, centrats per una porta, amb dues arquivoltes i les corresponents columnes. Al parament encara s’endevinen les cantonades de la façana primitiva, corresponent a una única nau, i també els brancals d’una finestra que fou substituïda per l’actual ull de bou.
Especialment interessant és el campanar, una torre quadrada aixecada al centre de la façana antiga, i no es pot descartar que correspongui, bé que molt alterat, a l’obra original, cas en què es podria relacionar amb el campanar de Sant Jaume Viladrover, a Osona. L’aparell és format per petits carreus sense polir, ben escairats, disposats en filades uniformes, dintre els tipus constructius rurals del segle XII, on encara és viva la tradició del segle anterior. (JAA)
Portada
La porta de l’església de Sant Romà de Joanetes s’obre a la façana occidental i és formada per un conjunt d’arquivoltes —afegides modernament—, sense decoració, el qual descansa sobre columnes dobles amb quatre capitells de decoració. El fust i la base de les columnes són llisos i recolzen sobre dos blocs de pedra situats al costat del llindar de la porta.
La decoració escultòrica s’acumula a quatre capitells, aparellats els dos de la dreta amb els dos de l’esquerra que repeteixen els mateixos motius ornamentals a banda i banda.
Capitells del costat esquerre, segons l’espectador, de la porta de l’església.
A. Martí
Els capitells tenen una mesura aproximada d’uns 27 cm d’alçada (de l’àbac al collarí) per uns 32 cm d’amplada (a la zona de l’àbac). La decoració es distribueix per tres de llurs cares. Hi distingim dos tipus de capitells.
El primer tipus de capitell —que correspon a l’arquivolta més interior— presenta l’àbac decorat amb una sanefa que té uns motius ornamentals molt simples, amb incisions poc profundes a base d’una ziga-zaga entrecreuada. Sota de l’àbac un fris seguit amb tres arcuacions cegues es desplega a banda i banda del motiu central —una fulla cordiforme inscrita dins un trapezi— fins als angles, on hi ha uns botons. Al centre del fris les arcuacions són substituïdes per dues formes espirals. El fons del capitell és decorat amb profusió d’escates llises (hi comptem set rengleres).
A la banda més exterior hi ha un segon tipus de capitell resultat de la transformació del corinti. En aquest cas, l’àbac és decorat amb una garlanda de perles. Dels angles dels capitells, d’una sola tija, neixen tres fulles lanceolades que es despleguen simètricament a banda i banda, en les tres cares del capitell, i s’uneixen al centre, on la decoració es completa amb una flor que imita uns motius que s’apropen més a les formes naturals. Unes fulles més petites, de caire ornamental, s’entrellacen atapeint el fons.
Als angles, uns brots encara molt primerencs —semblen unes gemmes incipients— han substituït les volutes del capitell corinti. El collarí és llis.
Els capitells es conserven en bon estat, fet que fa possible d’apreciar el treball sobre la pedra i de distingir la peculiaritat d’alguns dels motius ornamentats, sobretot aquella del capitell situat més a l’interior.
Per les característiques de la portada, que també apareixen en altres esglésies de la mateixa zona, i per les dels temes decoratius, aquests capitells de Sant Romà de Joanetes responen a un tipus d’escultura que es feu al segle XII a la mateixa comarca, sense deixar de banda, però, el fet que pugui resultar d’una restauració posterior a causa del bon estat de conservació. El resultat d’aquests capitells produeix una certa estranyesa que ens podria fer pensar en un treball més modern. (ISB)
Escultura
Als laterals dels peus de la nau, als pilars que sostenen el cor hi ha dos carreus amb una figura esculpida, situats tots dos damunt les piques beneiteres. El marc que veiem d’aquests permòdols esculturals no és el de la pedra sinó un forat fet al guix.
Es desconeix la procedència d’aquests dos relleus. Sense un estudi que permeti de saber la relació d’aquestes pedres esculpides amb la resta del mur, és difícil de conèixer si la situació que tenen actualment és la que tenien en un moment originari. Tot i que en desconeixem la funció inicial ara per ara sembla evident llur relació amb les piques que hi ha a sota.
Relleu esculpit del mur meridional, amb la representació del cap d’un home.
A. Martí
Relleu esculpit del mur septentrional, amb la representació del cap d’un lleó o animal similar.
A. Martí
El relleu situat al mur meridional actualment és visible en una superfície de 23 cm d’alt per 27 cm d’ample, aproximadament; la resta del mur és arrebossat. Hi ha representat a la banda dreta, amb un treball d’alt relleu, el cap d’un home que sobresurt uns 7,26 cm. La part superior d’aquest cap és aplanada, potser per haver estat escapçat o potser a causa de la seva funció originària. Se n’endevinen els trets facials. Sota uns cabells una mica insinuats té dos ulls ametllats en els quals fins i tot podem arribar a veure les ninetes. El nas, de forma triangular, és molt aixafat. A tots dos costats hi havia les orelles, tot i que la de l’esquerra s’ha conservat més bé; aquesta és petita i arrodonida. Sota la boca —molt malmesa— sembla que surti una barba bífida. La punxa dreta de la barba sembla com si fos agafada per la mà d’un braç llarg i força prim, que travessa la part inferior esquerra del carreu.
El relleu del mur septentrional conservat en un bloc de pedra calcària de 20 cm d’alt per 30 cm d’ample representa el cap d’un lleó
R. Grabolosa
És freqüent de trobar en moltes representacions romàniques aquest caràcter simbòlic, molt lligat al pensament del món medieval.
Possiblement aquests relleus són incomplets i han perdut part de llurs característiques originals. També hi ha una part malmesa que fa difícil de distingir amb exactitud els motius representats.
L’artista, però, en aquests fragments conservats, ha arribat a definir amb uns trets molt simples l’expressió dels rostres.
Podem datar aquests relleus, estilísticament propers a l’escultura de tota la Vall d’en Bas, cap al segle XII, malgrat la dificultat que comporta situar l’església de Joanetes. (ISB)
Pica
Pica baptismal guardada a l’interior de l’església. És decorada amb tres cordes que es reparteixen per la superfície de la cara.
A. Martí
En una petita capella, a l’angle de migjorn, als peus de l’església de Sant Romà de Joanetes es conserva una pica baptismal de tradició romànica del tipus d’immersió.
Aquest objecte d’utilització litúrgica consisteix en una peça de pedra calcària de forma troncocònica que s’estreny a la part inferior, fins a arribar a una motllura que torna a ésser més prominent, ja a la base de la pica.
La pica és de proporcions regulars. L’alçada total exterior és de 82 cm, mentre que l’amplada —determinada pel diàmetre exterior— és de 84 cm. Pel que fa a les mides internes, aquestes són d’una fondària de 49 cm i una amplada —diàmetre intern— de 67 cm. El gruix de les parets d’aquesta pica és de 8 cm, aproximadament. Al seu interior hi ha un petit forat —d’uns 3 cm de diàmetre— exigit per la funció baptismal d’aquest objecte.
Conserva, a la part superior, una tapa de fusta partida, i dues frontisses permeten que se’n pugui aixecar la meitat.
La decoració d’aquesta pica, molt simple, és, però, important. Reprodueix un mateix motiu, consistent en un trenat o cordat que també apareix en la decoració d’altres piques baptismals, com és el cas de la pica de Santa Maria de Puigpardines.
A Sant Romà de Joanetes aquest motiu es repeteix tres vegades a la manera de motllura. La primera és a 11 cm de la vora de la pica —a la part superior—; la segona, a 33 cm de l’anterior i a 3 cm aproximadament de la carena de la part inferior, justament on comença la base —de 22 cm d’alçada—, reprodueix una sanefa més ampla —d’uns 8 cm aproximadament— que segueix un sentit invers de l’anterior. La tercera d’aquestes motllures és totalment als peus de la pica. En aquest cas es reprodueix el mateix motiu de soga que hi ha a la part superior de la pica.
Tret d’aquestes tres sanefes, que imiten un trenat o cordat i que ressegueixen tota la superfície externa de la pica, no hi ha cap altre motiu ornamental. El fons és llis, sense treballar, com és habitual en d’altres piques repartides en la mateixa comarca.
L’ornament d’aquests tres cordons trenats en direccions contraposades simbolitza, segons una interpretació de Ramon Grabolosa, les aigües purificadores del sagrament del baptisme
Capitells
Un aspecte del nàrtex de l’església, on han estat incorporats capitells tardans de tradició romànica.
F. Tur
A l’actual porxo o nàrtex de l’església de Sant Romà de Joanetes, situat a la façana de migjorn, s’han conservat uns capitells de tradició romànica.
Sembla que aquest porxo, afegit posteriorment a l’església, fou construït aprofitant restes de tres columnes, que foren adossades als pilars i murs que el constitueixen; dues mitges columnes, a banda i banda del pilar de ponent, i mitja columna més al de llevant. És un treball de reaprofitament. El més interessant és potser la forma peculiar dels capitells.
Podem destacar l’estructura d’aquests capitells, que tenen una cistella molt ampla, l’extrem superior de la qual, on devia ésser l’àbac, té una amplada de 47 cm i coincideix amb l’amplada del pilar actual.
La biga exterior del nàrtex carrega sobre l’àbac, que sense cap tipus de decoració s’uneix amb la cistella del capitell, també molt llisa i austera.
Hom hi pot distingir clarament el collarí o l’astràgal sense decoració. Les columnes, amb un fust llis i cilíndric, força erosionat, que té una llargada de 120 cm, recolzen sobre una base.
Malgrat el mal estat de conservació d’aquests capitells fets amb pedra volcànica, no sembla pas que mostrin signes evidents d’haver estat esculpits. És difícil precisar-ne una datació, no anterior al segle XIII. (ISB)
Bibliografia
- Pèire de Marca Marca hispanica,… París 1688, doc LIV, c. 829.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol.XI, Olot 1901, pàgs. 451-452; vol. XII, Olot 1902, pàg. 73; vol. XV, Olot 1907, pàgs. 179 i 194-196, i vol. XVIII, Olot 1910, pàg. 14.
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona s.d., pàg. 753.
- Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae, vol. I, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946, pàgs. 77 i 90.
- Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Publicaciones de la Sección de Barcelona, núm. 15, Barcelona 1951, pàg. 297, doc. 137 i pàg. 315, doc. 149.
- Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65, pàg. 69.
- Eduard Junyent i Subirá: El monestir de Sant Joan de les Abadesses, Barcelona 1976, pàgs. 32, 123, 124.
- Francesc Caula: El règim senyorial a Olot, La tradició catalana”, Olot 1935-36 (reimpressió 1982, Ajuntament de Sant Joan les Fonts), pàgs. 10, 11, 33 i ss.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa. Olot 1983, pàg. 156. (MLIR)