Resultats de la cerca
Es mostren 11898 resultats
Torrelameu

Torrelameu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Torrelameu, d’una extensió de 10,94 km 2 , és a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià El terme s’estén a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana, límit ponentí amb el municipi segrianenc Corbins, i el Segre, termenal de llevant amb Vilanova de la Barca també del Segrià, poc abans de llur confluència, en territori pla, gairebé tot conreat en regadiu, que aprofita la séquia de Torrelameu , que deriva l’aigua de la Noguera Ribagorçana Confronta, a més, a tramuntana, pel Pla del Maset, sobre la partida de la Gombalda, amb Albesa, i amb…
Colomers

Colomers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb el Gironès, estès a l’esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre.
Situació i presentació Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls Gironès, al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà El poble agrupa tota la població del terme La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970 El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema o de…
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…
alcohol

Propietats físiques d’alguns alcohols
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència d’un grup funcional constituït per un hidroxil OH, enllaçat directament a un carboni que no és aromàtic ni és unit per un enllaç doble a un altre oxigen o a un sofre.
Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…
Bohuslav Martinů
Música
Compositor txec naturalitzat nord-americà.
Vida Fill de família humil, visqué els primers quinze anys a la torre de guaita on treballava el seu pare, fet pel qual sempre cregué que aquest insòlit lloc, des d’on observava el món a 35 metres d’alçada, li havia donat un sentit clar i lineal de l’espai i una visió ampla i oberta de la natura Des de petit mostrà una bona predisposició per a la música a vuit anys aprengué a tocar el violí, i el 1906 ingressà al Conservatori de Praga Fou, també, un apassionat de la literatura i la poesia, passió que amb el temps es reflectí en òperes, cançons i obres corals vinculades a poetes txecs que,…
,
planeta

Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846 Galle descobrí…
pesca

pesca Peix espasa
© Dep. d'Agricultura / Generalitat de Catalunya
Pesca
Peix que hom ha pescat.
La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
arrel

Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
cibernètica
Electrònica i informàtica
Activitat científica que, segons Norbert Wiener, estudia la comunicació i el control en els animals i en les màquines.
Té essencialment un caràcter interdisciplinari, per tal com els sistemes de comunicació i de control són trobats pertot en la natura comportament animal, ecosistemes, psicologia i en el treball de l’home enginyeria, processos de fabricació automatitzats, comportament dels individus o dels petits grups La formalització cibernètica d’aquests sistemes unifica conceptes de diversos camps, i per això hi ha pocs especialistes en cibernètica, mentre que un gran nombre d’investigadors utilitzen els seus principis en llur treball Primàriament, la cibernètica és la ciència de construir, manipular i…