Resultats de la cerca
Es mostren 886 resultats
Hiperplàsia suprarenal congènita
Patologia humana
És anomenada hiperplàsia suprarenal congènita una alteració poc habitual deguda a un defecte enzimàtic en l’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal, que origina una producció insuficient d’algunes d’aquestes hormones i una producció exagerada d’unes altres, amb les corresponents repercussions orgàniques L’origen de la malaltia és una alteració genètica, transmesa hereditàriament La base del trastorn és un defecte enzimàtic, de tipus molt variat, que altera el procés d’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal Hi ha dèficits enzimàtics molt diversos cadascun dels quals…
El que cal saber del glaucoma
Patologia humana
El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que causa una alteració de les estructures sensorials i provoca una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Tots els glaucomes es presenten a conseqüència d’una obstrucció en el drenatge d’un líquid que ocupa la part anterior de l’ull, l’humor aquós Així, se n’acumula molt a l’interior de l’ull, exerceix una pressió exagerada en les altres estructures i, per tant, causa lesions en les cèllules sensorials i les fibres nervioses que componen el nervi òptic La rapidesa del deteriorament…
timbala

Timbala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels semiesfèrics Consisteix en un recipient semblant a un perol -collocat damunt un suport-, al qual se subjecta una membrana tesada amb un sistema que permet fer sons afinats en percudir-la amb unes macetes Les timbales solen ser emprades en grups de dues o més És l’únic tambor usat en la música culta occidental que produeix notes d’afinació determinada i està dotat de recursos que li permeten canviar amb precisió la nota en què està afinat durant la interpretació Aquesta característica singular fa que s’integri…
Tipus de dietes
Poden diferenciar-se diversos tipus de dietes, segons els objectius terapèutics de cada règim alimentari i atenent a diferents paràmetres En primer lloc, de manera generalitzada, s’atén al fet que la dieta incideixi especialment en la qualitat dels aliments o bé en la quantitat en què són consumits En les dietes qualitatives , es tracta de reduir o d’eliminar al màxim el consum d’uns pocs aliments en concret, com succeeix, per exemple, en la dieta hiposòdica, on bàsicament es restringeix la ingesta de sal, o també en la dieta sense gluten que és indicada en cas de malaltia celíaca En canvi,…
tible

Tible
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb la tenora, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…
tessitura
Música
Acuïtat mitjana d’una melodia o part.
Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…
música de Sardenya
Música
Música desenvolupada a Sardenya.
Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació genovesa…
Els esquatiniformes: escats o angelots
Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la vida…
Ermini
És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i subalpins,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina