Tipus de dietes

Poden diferenciar-se diversos tipus de dietes, segons els objectius terapèutics de cada règim alimentari i atenent a diferents paràmetres. En primer lloc, de manera generalitzada, s’atén al fet que la dieta incideixi especialment en la qualitat dels aliments o bé en la quantitat en què són consumits.

En les dietes qualitatives, es tracta de reduir o d’eliminar al màxim el consum d’uns pocs aliments en concret, com succeeix, per exemple, en la dieta hiposòdica, on bàsicament es restringeix la ingesta de sal, o també en la dieta sense gluten que és indicada en cas de malaltia celíaca. En canvi, en les anomenades dietes quantitatives, a més de certes restriccions qualitatives, hom indica una reducció del consum del conjunt dels aliments o d’un ampli sector d’aquests, com s’esdevé, per exemple, en la dieta hipocalòrica, és a dir, de baix contingut en energia, destinada a reduir el pes corporal, o també en la dieta hipoglucídica, indicada en cas de diabetis mellitus, en què es limita el consum de glúcids simples o sucres.

Però la dieta no concerneix només el tipus d’aliments que cal consumir sinó, sovint, la manera de preparació. Així, de vegades, com s’esdevé freqüentment en cas de trastorns gàstrics, hom indica una dieta líquida, a base de sucs, de brous o de diferents aliments que es liqüen, o bé una dieta triturada, en què els aliments s’han de prendre després que han estat fragmentats en trossos petits.

Algunes dietes s’han de seguir durant períodes de temps molt prolongats o fins i tot de manera definitiva, ja que estan destinades a tractar o a prevenir complicacions d’un trastorn crònic, com ara l’aterosclerosi, la hipertensió arterial, l’obesitat o la diabetis mellitus. D’altres, en canvi, només s’han de seguir durant períodes de temps breus, ja que estan destinades a col·laborar en un ràpid guariment d’un trastorn agut, com una gastritis aguda o una síndrome febril produïda per un procés infecciós.

Un altre tipus de dietes són les anomenades dietes progressives, destinades a cobrir de manera idònia les necessitats nutritives durant la convalescència de diversos trastorns o intervencions quirúrgiques. Aquests règims dietètics s’han de mantenir, doncs, pel cap alt, durant uns pocs dies o setmanes i es caracteritzen perquè les indicacions dietètiques es van modificant progressivament fins que es pugui portar a terme una alimentació normal.

En algunes dietes també es recomana un determinat ritme en la realització dels àpats, com succeeix per exemple en cas d’úlcera gastroduodenal, en la qual és aconsellable d’efectuar 6 o 7 àpats diaris de petit volum cada un d’ells.

Un altre element que pot variar en les diferents dietes és la manera en què s’han d’ingerir els aliments. En realitat, en la majoria de les dietes no es fa esment d’aquest factor, ja que se suposa que les condicions del subjecte afectat permeten que els aliments siguin ingerits per la boca, de la mateixa manera que en condicions normals. Això no obstant, hi ha alguns casos particulars, per bé que molt diferents en llur origen, en què la masticació i la deglució no són possibles; en aquests casos, per tal de mantenir una nutrició adient, hom recorre a allò que genèricament s’anomena alimentació assistida, sia mitjançant l’administració dels nutrients a través de sonda gàstrica o intestinal o per mitjà de l’anomenada nutrició parenteral, és a dir, per via intravenosa. En aquestes circumstàncies pot ésser necessari, doncs, d’efectuar allò que genèricament s’anomena alimentació artificial o règim dietètic artificial, administrant diversos tipus d’aliments i de nutrients preparats de manera adequada, sia per via oral a través d’una sonda o, com ja ha estat esmentat, per via parenteral, amb l’objectiu de cobrir de manera ràpida i selectiva deficiències en la nutrició de l’organisme de la persona que no pot digerir-los o assimilar-los correctament.