Resultats de la cerca
Es mostren 3700 resultats
Internacional Sindical Roja
Història
Organització creada el 1921 i desapareguda el 1934 al si de la Tercera Internacional per tal d’agrupar els sindicats.
Dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya, rebé el suport principalment del setmanari de Maurín Lucha Social 1919 El 1921 el comitè nacional de la CNT envià una delegació al congrés constituent de Moscou Arlandis, Ibáñez, Maurín, Nin després, Gaston Leval, on Nin restà com a membre del secretariat de la ISR El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup de “La Batalla” afavorí la creació d’uns comitès sindicalistes revolucionaris, que s’adheriren a la ISR i enviaren una delegació al tercer congrés 1924 Maurín, Jové, Trilles, Pérez Solís
David Copperfield
Novel·la de Charles Dickens (1849-50).
Narrada en primera persona, l’autor hi tracta magistralment els anys d’infantesa del protagonista, tot valent-se d’elements autobiogràfics, que són les millors pàgines de l’obra La descripció de la vida dels seus personatges i, especialment, la del jove David, empeltada d’una atmosfera sentimental, produïda per la mort prematura de la mare, les aventures a l’escola i després a la feina on el destina el seu padrastre, són un retrat fidel i melodramàtic del Londres pobre i míser de l’època de l’autor
Agrupació Courbet
Art
Grup artístic format el 1918 per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc, amb Rafael Sala, Enric C. Ricard, Joan Miró i Francesc Domingo.
S'hi afegiren, més tard, Rafael Benet , Marià Espinal , Josep Obiols , Josep de Togores , Lluís Llimona i Joaquim Torres-Garcia Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys vint representaven l’ala jove del Noucentisme El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que no pas amb la seva estètica Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren de fet, a Les Arts i els Artistes
popArb
Música
Festival de música independent celebrat anualment a Arbúcies (la Selva) des de l’any 2005.
Té l’origen en l’Acampada Jove, un festival de característiques similars que les joventuts d' Esquerra Republicana de Catalunya organitzaven des del 1996 i que, en traslladar-lo a Sant Celoni, es desvinculà del partit i arrelà a la vila Organitzat des de la seva creació sobretot per l’Ajuntament i celebrat durant dos dies els mesos de juny o juliol, hi participen grups i intèrprets de pop , rock , folk i altres gèneres dels Països Catalans, i ha contribuït a projectar artistes poc coneguts L’any 2012 rebé el premi Altaveu
Josep Torrents i Rossell
Economia
Política
Sindicalista.
Actiu des de molt jove en el sindicalisme agrari, la dècada de 1920 s’exilià a París uns quants anys i, al seu retorn, s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i a la Unió de Rabassaires , organització que representà durant la Guerra Civil de 1936-39 al Comitè de Milícies Antifeixistes Fou membre del Comitè Central d’Avituallament de la Generalitat i, a partir del 1937, formà part del Comitè Central del PSUC , càrrec que ocupà fins pocs mesos abans de morir a l’exili, a Cuba
Xavier Elies i Gibert
Música
Cantant.
Economista de professió, s’integrà a Els Setze Jutges l’any 1963 El 1965 enregistrà el seu primer i únic disc amb la cançó El piset , que descrivia irònicament les dificultats d’una parella jove per a aconseguir un habitatge, l’única amb la qual obtingué un cert ressò Tot i això, dugué a terme nombroses actuacions Fou també cantant i instrumentista del grup Els Quatre Gats El 2007 rebé la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya Tornà a actuar puntualment el 2007 en l’homenatge a Lluís Llach a Verges
Manuel Marulanda
Militar
Pseudònim del guerriller colombià Pedro Antonio Marín, més conegut pel sobrenom de Tirofijo.
Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals
correccional
Dret penal
Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones, no delinqüents, de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional
o presó correccional
.
Als països amb sistemes penals avançats, els correccionals tendeixen a ésser de règim obert o a desaparèixer en aquest darrer cas, la readaptació social del jove és realitzada en nuclis reduïts sota la cura d’educadors i en habitatges normals Als Països Catalans cal esmentar l’Asil Duran de Barcelona, fundat el 1890, per a la reeducació de joves delinqüents, el correccional per a joves de Xàtiva, la Casa Asil de Sant Josep, a Tarragona, i, en certs aspectes, els establiments correccionals femenins de les religioses adoratrius adoratriu
Miles gloriosus
Història
Títol llatí (‘El soldat fanfarró’) d’una comèdia de Plaute.
Pertany al gènere de les palliatae palliata i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor ~205 aC Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices ‘vencedor de torres i de ciutats’ amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar L’obra excelleix per la creació d’un tipus proverbial el Miles i per les allusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions
Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig, tercer fill de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles.
La seva poca edat en esclatar la guerra civil 1462 li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II Morts aquests darrers 1463, la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens 1466 Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona-Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina