Resultats de la cerca
Es mostren 4944 resultats
Albercutx
Possessió del terme municipal de Pollença, situada a menys d’un km de la platja d’Albercutx i de la urbanització de Can Singala, al NE de Port de Pollença.
La punta d’Albercutx o de l’Avançada tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx Hom hi construí la fortalesa d’Albercutx contra les incursions dels corsaris, no acabada, però, fins al final del s XVII En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada que ha donat un dels noms amb què són coneguts la punta i la fortalesa, actualment utilitzada com a base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, a 390 m d’altitud, es troba l’antiga talaia d’Albercutx , encara en…
Santa Anna de la Penella (Valldellou)
Art romànic
L’església de la PeneIla és esmentada en la dotació dels vescomtes Guerau Ponç de Cabrera i Elvira a l’abadia d’Àger de l’any 1103 Després, depengué directament de l’església parroquial de Valldellou, ja que no surt consignada explícitament als llistats d’esglésies pertanyents a l’abadia de Sant Pere d’Àger L’església de Santa Anna es va veure afectada per la construcció de l’embassament del mateix nom A la riba dreta, a llevant de Valldellou, es pot veure un munt de pedres que recorden la seva planta, la d’una petita capella romànica A uns 50 m d’aquests vestigis, damunt la…
Sant Macari d’Albano (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Aquesta capella és emplaçada al sud-oest del llogaret de l’Abadia, al límit del terme L’església de Sant Macari és un edifici ruïnós, parcialment colgat de runa i terres, i molt embardissat Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es veu l’arrencada de la volta L’estat de les ruïnes no permet veure’n altres detalls, com les obertures o l’ornamentació de les façanes Els paraments a la part on són visibles presenten un aparell de reble irregular, disposat desordenadament, que palesa una construcció rústega, de datació…
Mare de Déu del Pla (Benavarri)
Art romànic
Tot i que no es pugui afirmar, amb certesa, l’actual santuari arruïnat de la Mare de Déu del Pla, situat a migdia de Purroi, podria ser el successor d’una església romànica dedicada a Santa Maria i documentada al segle XI Així, a la fi de l’esmentada centúria, el cavaller Rotlan Ramon, en el seu testament, féu diverses deixes a nombroses esglésies d’aquesta contrada, entre les quals figura Sancta Maria de Verneto La venerada Verge del Pla, segons algunes descripcions, seria una imatge de transició de l’estil romànic al gòtic L’actual edifici no conserva característiques estructurals d’època…
Sant Silvestre de Fontjanina (Montanui)
Art romànic
La capella de Sant Silvestre és situada al nord del petit nucli de Fontjanina, a la capçalera de la vall de Castanesa És un edifici que, per la forma l la factura, pot semblar alt-medieval, però en tot cas molt reformat i transformat La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular L’aparell és molt irregular i al sector de ponent predomina el carreuó, en la part més genuïnament medieval, on s’obre la porta, feta en arc de mig punt Constructivament podria correspondre a una obra rústega de la fi del segle XI o del segle…
Església prop de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Prop de Lavansa hi ha les ruïnes d’una capella, de la qual es conserva només part del mur sud, construït amb un aparell de carreuó escairat, disposat en filades uniformes i ordenades, que evoca les tecnologies pròpies de la construcció del segle XI També es poden observar vestigis d’un absis semicircular, orientat a llevant, que devia capçar l’única nau d’aquest edifici, que, si hom ha de jutjar pel gruix del mur, devia haver estat cobert amb volta de canó Malgrat constar en l’inventari d’esglésies de la Noguera fet per JM Gavín Gavín, 1982, vol 12, pàg 196, no ens ha estat…
Joan Alexandre de Larrard i Claveria
Economia
Comerciant matriculat (1794).
Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…
Gabinet Numismàtic de Catalunya
Museu
Museu monogràfic creat a Barcelona el 1931 per la Junta de Museus, que agrupà les colleccions numismàtiques municipals i d’altres organismes oficials.
Fou organitzat i dirigit per J Amorós 1931-57 que el dotà de sis sales d’exposició i d’installacions per a investigació L’any 1948, el Gabinet era installat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina El 1986, perduda pràcticament la seva projecció pròpia, havia passat a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Posteriorment, passà a…
Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya
Economia
Organització, fundada per l’abril del 1913, a Còrdova, que pretengué de reunir tots els obrers camperols afiliats a la CNT.
No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La…
Sant Joan de Montornès de Segarra
Art romànic
Església parroquial del poble de Montornès La primera referència segura de Sant Joan de Montornès es troba en les antigues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII La vinculació amb la diòcesi de Vic es va mantenir fins al segle XVI, en què s’integrà al nou bisbat de Solsona Aquesta església, al cim del tossalet que dominava el poble, es troba al costat de les restes de l’antic castell de Montornès L’edifici conserva la seva orientació tradicional, però és una construcció posterior al romànic, amb la volta gòtica i la portalada d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina