Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita a l’E amb Olivella, al SE amb Sant Pere de Ribes, al S amb Vilanova i la Geltrú, a l’W amb Castellet i la Gornal i al N amb Olèrdola, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca de l’Alt Penedès Forma una cubeta envoltada per diverses elevacions, entre les quals es destaquen els puigs de Sant Miquel 358 m, Rodó i de l’Àliga 465 m, al N, o el Montgròs 358 m al SE Els terrenys són calcaris i cretacis a la muntanya i als fondals hi ha clapes del Miocè i el Quaternari gredes argiloses La riera de Santa Digna, coneguda al terme com a riera de Canyelles,…

Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna vegeu el volum Pintura II de la present collecció Dormició de la Mare de Déu…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…

La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…

Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l’havien conquerit recuperat per les forces islàmiques, fou expugnat a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers el 1280 retornà a mans dels templers El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa

Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en…

Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Sant Joan d’Aiguaviva Sant Jaume del Castell de Vilademany Santa Maria de Vilademany Santa Magdalena de la comanda del Temple Bescanó Sant Llorenç de Bescanó Sant Bartomeu Sant Joan de l’Estanyol Sant Mateu de Vilanna Sant Pere de Montfullà Sant Martí de Ca n’Amat Gros Bordils Sant Esteve de Bordils Campllong Sant Quirze de Campllong Canet d’Adri Sant Vicenç de Canet d’Adri Mare de Déu de Rocacorba Sant Llorenç d’Adri Sant Martí de Biert Santa…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Es tracta d’una de les esglésies més primitives d’aquesta comarca, encara que s’hi han fet modificacions que no afecten gaire la seva puresa original És al costat de tramuntana del terme municipal de Clariana, tocant al d’Olius Mapa 330M781 Situació 31TCG815495 En el punt quilomètric 7 de la carretera de Solsona a Berga, davant cal Cases i a mà dreta, s’inicia una pista que amb menys de 2 km porta directament a la casa Golorons i al temple proper JCT Història És probable que un document del 1196 faci referència a aquest…