Resultats de la cerca
Es mostren 921 resultats
Miquel d’Agullana, ardiaca d'Empordà i canonge de Girona (1593-1596)
Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…
Miniatura de Crist Mestre
Art romànic
Fragment de foli d’un còdex que es conserva avui al Museu Episcopal de Vic i la procedència del qual es desconeix amb exactitud Museu Episcopal de Vic El Museu Episcopal de Vic guarda un breu fragment de pergamí, illustrat amb una escena en la qual Crist, com a Mestre veritable, imparteix ensenyament a dos grups de deixebles, distribuïts a banda i banda La miniatura sembla que pertany a un còdex de les Homilies dels Evangelis, similar al que procedeix de Sant Fèlix de Girona * En aquest darrer es repeteix sovint aquest tipus d’escenes en les quals Crist exhorta o adoctrina les…
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…
Sant Andreu de Socarrats (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera J M Melció L’església de Sant Andreu és la del poble de Socarrats, situat entre el Ridaura i la riera de Bianya, vora la confluència dels dos rius, a la dreta de la ribera de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG567732 Per anar-hi, hom pot agafar la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Sant Andreu de Socarrats es troba a 300 m vers migjorn de la fita 647 de l’esmentada carretera, 1,8 km abans d’arribar a la Vall de Bianya JVV Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Andreu de…
La formació dels jaciments arqueològics: la tafonomia
Restes d’un bou sencer conservat al fons d’una sitja, Vinferri, Juneda, 1800-1500 aC UdL Els animals depredadors basen els seus sistemes de cacera en les característiques físiques naturals que han desenvolupat, com ara la rapidesa, la força, urpes i dentició poderoses i eficaces, l’instint i certes conductes apreses Tot i així, molts d’ells s’agrupen sovint en sistemes socials complexos per tal de minimitzar els riscos inherents a una activitat que és atzarosa i perillosa Abans de poder arribar a matar una presa tot sovint per asfíxia, han de poder superar les estratègies defensives que han…
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
Geologia 2014
Geologia
Intensa activitat volcànica L’activitat volcànica al planeta es va mantenir en uns índexs similars als primers anys del segle XXI, però enguany cal destacar algunes erupcions significatives, com la del volcà Bárðarbunga, a Islàndia, un estratovolcà actiu situat sota la capa de gel de la glacera Vatnajökull, que és la segona muntanya més alta del país Aquest volcà no havia entrat en erupció des de l’any 1910, però a l’agost va iniciar una creixent activitat sísmica que alertava sobre la seva possible erupció imminent, que finalment es va produir el 29 d’agost, amb l’emissió de lava a través de…
Hidrologia 2011
Hidrologia
L’any hidrològic 2010-11 En termes generals, aquest any hidrològic –el comportament fluvial de les conques catalanes entre l’1 d’octubre de 2010 i el 30 de setembre de 2011– va estar marcat per dos episodis de pluja El primer, entre el 10 i el 12 d’octubre de 2010, va deixar unes pluges superiors als 100 mm a les conques del centre i del sud el Llobregat, l’Anoia, el Foix, el Gaià i el Francolí, i de més de 200 mm a les conques del nord, sobretot a les capçaleres del Ter i del Fluvià El segon episodi va tenir lloc entre l’11 i el 16 de març de 2011, i va afectar totes les conques fluvials de…
Geologia 2011
Geologia
L’any dels terratrèmols L’any 2011 va ser especialment actiu des del punt de vista geològic a conseqüència dels danys provocats per diversos terratrèmols L’11 de març un terratrèmol de magnitud 9,0 M w 1 es va produir davant de la costa oriental del Japó, l’epicentre del qual es va localitzar en la mar, a la costa de Honshu, a 130 km a l’est de Sendai A aquest sisme el van seguir nombroses rèpliques de notable magnitud, i va desencadenar un gran tsunami amb onades superiors als 10 m d’altura Segons el Servei Sismològic Japonès, aquest va ser el pitjor sisme dels darrers 140 anys, que va…
Les adaptacions anatòmiques i fisiològiques dels peixos
Les característiques i les adaptacions antòmiques i fisiològiques El tegument La pell La pell dels peixos és formada per dues capes, l’epidermis i el derma La primera és constituida per diverses capes cellulars, entre 10 i 30 no obstant això, els signàtids, com el cavallet de mar Hippocampus , presenten una epidermis extremament fina 2 o 3 capes de cèllules i, contràriament, la de l’esturió Acipenser sturio pot assolir 3 mm de gruix La capa exterior de l’epidermis sol ésser formada per cèllules esquamoses que constantment són substituïdes per d’altres originades a la zona més profunda,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina