Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
nitració
Química
Reacció de substitució en la qual un àtom d’hidrogen ( substitució directa
) o un altre àtom o un grup d’àtoms ( substitució indirecta
) és bescanviat per un grup nitro, -NO 2
.
La nitració de composts aromàtics té lloc mitjançant l’acció de l’àcid nítric en el si d’un solvent determinat Les nitracions aromàtiques són reaccions de substitució electròfila i resten sotmeses als efectes orientadors i activadors o desactivadors dels substituents Així, el grup -NO 2 és un substituent desactivant, que orienta en posició meta , mentre que l’hidroxil d’un fenol és un substituent activant i orienta en les posicions orto i para , El mecanisme normal de nitració implica la producció, a partir de l’àcid nítric, de l’ió NO 2 + i l’ulterior atac per part d’aquest ió del compost…
autoradiografia
Física
Tecnologia
Placa fotogràfica posada en contacte amb el cos en estudi i impressionada per les radiacions emesses per l’element (radioactiu) absorbit, que hi dóna la repartició espacial qualitativa dels seus àtoms.
experiència de Franck-Hertz
Física
Experiència realitzada l’any 1914 per J.Franck i G.Hertz que va provar l’existència de nivells d’energia discrets als àtoms i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.
hipercoordinació
Química
Propietat dels àtoms del grup principal d’una entitat molecular per prendre nombres de coordinació superiors a quatre, valor màxim que els correspondria segons la regla de l’octet de Lewis.
tromboxà
Química
Qualsevol dels icosanoides oxigenats que es formen per acció de la tromboxà-sintasa a partir de les prostaglandines formades dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic.
Els tromboxans actuen com a senyalitzadors cellulars Entre llurs efectes està l’agregació plaquetària i la vasoconstricció permeten la formació dels trombes, d’ací llur nom El més abundant és el tromboxà A 2 el representat a la figura derivat de l’àcid araquidònic
Química 2016
Química
Bacteris per a reparar el formigó Amb la incorporació de bacteris al formigó, es podria aconseguir que aquests reparin el material a mesura que es va degradant © Fototecacat / Gabriel Serra El formigó, la mescla de ciment amb sorra, grava i aigua, és un dels materials de construcció més versàtils que ha desenvolupat la humanitat Una de les seves propietats més apreciades és la durabilitat, de la qual donen testimoni alguns edificis romans que segueixen dempeus 2000 anys després de ser construïts Malgrat les seves excellents propietats de resistència enfront de les condicions ambientals…
estat condensat
Física
Estat de la matèria en què els àtoms són molt a prop, i que es manifesta per fortes accions intermoleculars, com en el cas dels sòlids, dels líquids i dels gasos comprimits.
Els estats condensats són estudiats per la física de la matèria condensada
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com engranatges,…
radical lliure
Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà Alguns dels símptomes…
àcid sacàric
Química
Àcid 1,2-dicarboxílic que es forma per oxidació de les hexoses i que pot existir en diverses formes diastereomèriques atesa la presència de quatre àtoms de carboni asimètrics en la seva estructura.
L’àcid D -sacàric, que hom obté per oxidació de la D -glucosa, es presenta en forma d’agulles molt higroscòpiques que es fonen a 126°C amb descomposició