Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
Dusai

Armes dels Dusai
Llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat…
Ferran I de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…
Castell Vell vescomtal (Barcelona)
Art romànic
El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985, durant la qual fou…
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Art romànic
L’església de Santa Maria del Mar és consignada en la documentació, per primera vegada, l’any 998 Inicialment anomenada Santa Maria de les Arenes, per estar situada al sector dels arenals vora el port, aquesta església es convertí, al segle XI, en la parròquia de la Vilanova de la Mar, un dels barris o suburbis format extramurs de la ciutat antiga Fou edificada sobre un cementiri paleocristià, que suposa l’existència d’un primitiu temple, en el qual, segons una vella tradició, el bisbe Frodoí, l’any 877, trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona A l’inici del segle XI, concretament l’…
Sant Miquel (Barcelona)
Art romànic
L’església de Sant Miquel s’alçava a l’actual plaça barcelonina del mateix nom, lloc on hi havia hagut les termes romanes de la ciutat construïdes al segle II Ja existia a mitjan segle X, car consta que l’any 951 la comtessa Riquilda, vídua del comte Sunyer, li féu donació de nombroses propietats també en aquesta època es troba documentat vora el temple un fossar o cementiri, que juntament amb els de Sant Jaume, la catedral Sant Just i Sant Celoni eren els llocs destinats a enterraments cristians dins la ciutat El temple de Sant Miquel figura entre les deu parròquies que tenia el territori de…
Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona)
Art romànic
L’església de Sant Gervasi té l’origen en una capella dedicada als sants Gervasi i Protasi ja esmentada el 987 Les notícies augmenten als segles XI i XII, quan s’indica que és situada a Monterols o a Cassoles Sobre aquest darrer nom s’han apuntat diversos orígens “cases soles”, “cassoles” potser hi havia bòviles o “casules” cases petites Al principi del segle XIII la capella quedava dins el castell senyorial de Pere de Montjuïc, qui, l’any 1243, demana al bisbe de Barcelona que li sigui concedida la categoria de parròquia i que, amb aquest fi, la dotarà amb béns propis El bisbe hi accedeix un…
Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal)
Art romànic
Situació Angle nord-est de l’església, on s’observa l’absis semicircular a la capçalera i una absidiola adossada al mur meridional D Ferran L’ermita és situada a uns cinquanta metres de la masia de Can Pedrerol de Baix, dins la mateixa finca, molt a prop de la riera de Rubí i de la seva confluència amb el riu Llobregat, al límit del terme municipal de Castellbisbal Es troba a una alçada de 50 m, gairebé la mateixa que el llit de la propera riera Mapa 36-16420 Situació 31TDG159903 S’hi accedeix per un camí que surt a l’esquerra de la carretera que comunica Martorell i Rubí, just abans d’…
Ramon Turró: la ciència davant el problema social
Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina