Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
esmòquing
Indumentària
Vestit masculí d’etiqueta, de roba de color negre generalment, o també blanc o blau fosc, i amb solapes i coll de seda.
Pot anar acompanyat per una faixa també de seda
mallerenga

Mallerenga blava
© Luc Viatour
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen als gèneres Parus (família dels pàrids) i Panurus i Aegithalos (família dels paradoxornítids).
Són omnívors, tenen una notable habilitat per a cercar l’aliment a les branques de la vegetació i són gregaris, fora de l’època de reproducció La mallerenga cuallarga o cuallarg o senyoret A caudatus fa 14 cm, és negrenca a les parts superiors i d’un blanc rosaci a les inferiors habita als boscs i parcs La mallerenga de bigotis o de canyar Panurus biarmicus fa 16 cm, és falba a les parts superiors i d’un color gris rosat a les inferiors els mascles tenen el cap d’un color gris cendrós, amb una franja vertical negra a les galtes habita als càrritxos i fangars, a prop de l’aigua La…
Teatro La Fenice
Música
Teatre d’òpera de Venècia bastit en 1790-92 al Campo San Fantin segons plànols de Gian Antonio Selva.
Rebé el nom del fènix en allusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774 Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento , de G Paisiello i llibret de C Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G Rossini, V Bellini i G Donizetti El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color blau i el dotà…
escala i corda
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de l’esport de pilota valenciana.
Es juga dins un trinquet Dos equips contendents es passen la pilota de vaqueta per dalt d’una corda que divideix els dos camps situada a 1,80 m d’alçada La ferida el tret de sortida de cada punt s’ha de fer botar a una escala al lateral del trinquet D’aquests dos elements prové el nom d’escala i corda Els equips poden ser formats per un partides individuals o mà a mà o per dos o tres jugadors És bastant habitual que s’enfronti una parella a un trio Un dels equips va de vermell i l’altre de blau Les partides són a 60 punts, que es compten de cinc en cinc dotze jocs Cada joc suma…
Maria Vasco i Gallardo

Maria Vasco i Gallardo
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzada en marxa atlètica.
Començà el 1985 al Club Atletisme Viladecans sota el guiatge de Manolo Díaz, fou campiona de Catalunya de totes les categories d’edat, campiona d’Espanya cadet i jú-nior i subcampiona d’Europa sub-23 1997 El 1995 debutà en els Campionats del Món absoluts, dels quals disputà vuit edicions fins el 2011 El 1996 es proclamà campiona d’Espanya de marxa en ruta i participà en la prova dels 20 km dels Jocs Olímpics d’Atlanta En els Jocs Olímpics de Sydney 2000 guanyà la medalla de bronze en els 20 km marxa i esdevingué la primera atleta catalana que pujà en un podi olímpic També disputà els Jocs d’…
,
Josep Iborra i Martínez
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret i en lletres Treballà per la renovació cultural catalana al País Valencià Després d’exercir com a professor de filosofia a l’ensenyament secundari, el 1975 assumí la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València Després de la dissolució d’aquest, s’incorporà al Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat com a secretari fins a la jubilació El 1955 publicà un únic volum de prosa de ficció Paràboles i prou 1955, recull de les narracions publicades a la revista de l’exili Pont Blau publicació editada a Mèxic per…
,
Jan Vermeer
Franz Hanfstaengl Muchen, de Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor holandès.
Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada…
Francesc Farreras i Duran
Història
Política
Agronomia
Polític i enginyer agrònom.
S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial…
Homiliae quorundam sanctorum patrum, 2a part (ms. 62)
Art romànic
Foli 138 del ms 62, amb la representació de la caplletra H uncial ECSA - J Colomé Manuscrit del final del segle XII, en pergamí de 423 mm d’alt per 283 mm d’ample * La caixa d’escriptura és de 308 × 183 mm i és ocupada per dues columnes de text de trenta línies El llibre té 152 folis i no 153 com suggereix E Bayerri * , atès que manca el foli 130 La numeració fou afegida modernament, en una data indeterminada Només són numerats els folis, amb llapis i emprant xifres aràbigues El fet que E Bayerri parli de pàgines “no numeradas” i no de folis, podria fer pensar que la numeració és posterior a…
El Museu Tèxtil de Terrassa i les seves col·leccions
Art romànic
El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina