Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Eulàlia de Ronçana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes i accidentat pels primers contraforts de la Serralada Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…
Almatret

Façana de l’església parroquial de Sant Miquel d’Almatret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…
Dosrius
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, en plena Serralada Litoral a la capçalera de la riera d’Argentona, que pren en aquest sector el nom de riera de Dosrius.
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof amb els termes de Sant…
Darnius

Porta d’entrada de l’antic recinte fortificat medieval de Darnius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al sector de terraprims de la Garrotxa d’Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Darnius, de 34,93 km 2 , s’estén pels estreps meridionals de la serra de l’Albera, a la conca de la Muga, i al sector que tanca per ponent la plana empordanesa El Llobregat d’Empordà forma límit per l’extrem de llevant el Ricardell el travessa de NW a SW i passa per la vora del poble, mentre que a migdia forma part del terme la vall baixa del riu d’Arnera, a la seva confluència amb la Muga En aquest lloc es construí el pantà de Boadella, dit així perquè la resclosa és en aquest municipi, tot i que la major part de l’embassament pertany…
curses d’orientació

Els participants a les curses d’orientació s’ajuden d’un mapa específic del terreny
Naturtime / Joan Carbonell
Curses de muntanya i d’orientació
Esport que consisteix a recórrer, en el menor temps possible, un circuit amb una sèrie de controls disposats en el terreny i representats en un mapa de la zona.
Existeixen diferents especialitats de curses d’orientació segons la forma de completar els recorreguts, la distància que tinguin i el nivell de dificultat que presentin En l’especialitat clàssica, la cursa es fa a peu Però també hi ha proves que es fan amb bicicleta tot terreny, sobre esquís o raquetes de neu o utilitzant algun tipus d’embarcació En algunes competicions, fins i tot es poden combinar diversos mitjans de transport, com en els raids d’aventura S’organitzen curses per categories d’edat, a partir dels dotze anys, que normalment es disputen de manera simultània i poden presentar…
El poblat fortificat dels Vilars
Poblat fortificat dels Vilars, Arbeca, ~700-350 aC UdL El poblat fortificat dels Vilars Arbeca, Garrigues va ser habitat ininterrompudament durant uns quatre-cents anys, des del 750 aC fins al 350 aC, i les seves impressionants muralles són un mut testimoni del desenvolupament dels camps d'urnes recents i de la cultura del ferro, dels temps de canvis marcats per les relacions amb el món colonial i el procés d'iberització i del desenvolupament antic i ple de la societat ilergeta Els conjunts de materials arqueològics han permès establir les cinc fases següents del jaciment, fases confirmades…
Les boraginàcies
Boraginàcies 1 Lappula squarrosa a aspecte de la planta x 0,5 b fruit començant a madurar x 3 c aqueni madur x 6 d detall d’un pèl del fruit x 30 2 Viperina Echium vulgare a fragment d’una branca eriçada de pèls rígids, amb les flors de corolla zigomorfa, ben oberta x 0,5 b flor amb els estams ben exserts x 2 3 Myosotis ramosissima a aspecte de la planta, amb els extrems de les tiges corbats helicoidalment x 0,5 b calze seccionat, amb els sèpals coberts de pèls ganxuts i el fruit format per quatre aquenis de paret llisa x 5 4 Heliotropium europaeum a fragment d’una tija amb les flors girades…
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals de l’Aglí al Ter (territori ruscínic)
Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…
Fang a l’estiu, pols a l’hivern
Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…
Aguilar de Segarra

El barri del Raval, a Aguilar de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina